Lupe Music's Fan Box

Lupe Music on Facebook

viernes, 10 de octubre de 2008

El día después!!!

Hola a tots!!

(Espere que algú llija açò, perqué sino estic ací fent el tonto)

Bé vaig prometre que ho contaría. Així que ho faig:

Ahir Carletes i jo, vam anar a vore Jesucristo Superstar. Estagué molt bé. Era una versió prou actualitzada.

Per a començar dir que encara que la música i melodíes era pràcticament la mateixa, amb algunes variacions instrumentals, el que eren les lletres estaven totes canviades respecte a la versió antiga de Camilo Sexto. En escència deien el mateix però en altres paraules. Per això a tots els que ens sabem de memòria les paraules de l'altra versió, esta ens descoloca un poc.

A més tots els vestuaris eren actuals. Els apòstols i Jesús anaven amb roba de ara, vestits en un estil prou hippie. Els jueus anaven amb tratge negre i el sombreret típic. Pilat i el seu exècit anaven vestits de militars actuals i no de romans.

La posada en escena estava molt bé. Hi havíen dos nivells en l'escenari. La part de baix i després una part alta. (Això diu Carles que en la versió antiga del musical també era aixina)

I la orquesta era en directe, però com estava baix de l'escenari no es veia. Només es veien un poquet les manetes del director de l'orquesta menetjant-se, pel forat de davant de l'escenari.

Algo que em va agradar mols és que els 12 apòstols no eren 12 homes, sinó 6 homes i 6 dones, entre les quals una era María Magdalena.

Els actors-cantants ho féien prou bé. El meu favorit era el que féia de Judes que a part de que era el més guapo de tots, ficava molt de sentiment i es desganyitava prou. Només que al desganyitar-se tant, de vegades no se li entenia el que deia. El que feia de Jesús també ho feia bé, però en general em va semblar que li faltava un poc de garra. En el moment de l'oració a l'hort de Getsemaní si li va posar molta força en eixe moment que parla en Déu i arriba fins i tot a cridar. Però hi havia moments en que cantava més fluix i ho feia tan baixet que de vegades costava sentir-lo.
La que feia de Maria Magdalena era una que triaren d'Operación Triunfo per al paper, que es diu Sandra. Començà desafinant en les primeres frases que va cantar. Mare, mare, vaig pensar. Però la resta de la funció la va fer molt bé tant en interpretació teatral com a l'hora de cantar.
Al palco del costat del nostre hi havia un d'operación triunfo que li diuen Iván, que es veu que havia anat a vore a l'amiga actuar. I al acabar la representació estaven per allí fora firmant autògrafs a xiquetes, ells dos i el que feia de Judes, que per a mí era el més triunfador.

Per al meu gust el que feia el paper d'Anàs també ho va fer molt bé. Era l'únic baix, tots els demés eren tenors.

Només hi hagueren dos moments un poc rarets que s'escapaven més del convencional: Un quan va eixir Heròdes fent màgia i llevant-se fins i tot els pantalons i quedant-se en camalets. I altre moment un poc raro, quan Judes ja després de mort, va eixir de rotllo rocker a l'estil Elvis Prestley i li va posar unes ulleres de sol a Jesús que ja estava moribund nugat a la columna, i començà a cantar-li això de: "De que ha servido tu sacrificio...."

Al final l'ovació va ser apoteòsica i per suposat que a qui més van aplaudir va ser als tres personatges més importants: Magdalena, Judes i Jesús.

Bé i espere haver-vos ilustrat bé la crònica del Musical:

JESUCRISTO SUPERSTAR............................

3 comentarios:

Unknown dijo...

Bueno, pues alguien sí te lee ;-).

Los dos que estaban firmando autógrafos, además de Judas, ¿eran los de OT? o sea que era más "famoso" el tio que había ido de espectador que los propios actores/cantantes de la obra en cuestión...

Curiosa actualización del musical, más de un beato lo calificará de poco menos que blasfemia...

Lupe dijo...

Bueno el que había ido de espectador estaba por allí pero no vi que le pidieran autógrafos. A la que vi firmando autógrafos fue a la chica. Y al que hacía de Judas lo que le pidieron fue hacerse una foto con él (porque el chaval estaba buenorro). Aunque no ví si también le pedían un autógrafo.

A mucha gente que ha ido a verlo y tenían en la cabeza el musical antiguo no les ha gustado. Gusta más a la gente que no habían visto el antiguo. Yo el antiguo no lo ví, no vi la película. Así que de la escenografía no puedo comparar. Está claro que el antiguo era con los vestuarios de la época. De lo que sí puedo opinar es de la música, que he escuchado las dos versiones y han cambiado todas las letras. Bueno, dicen casi lo mismo pero con otras palabras. Yo creo que lo que han hecho es una nueva traducción.

Pues eso. Gracias Xim, por leer y comentar. Aunque hay más gente que me ha dicho que lo ha leído. Pero porque envié mensajes por correo.

Unknown dijo...

Yo lo había leído y contestado antes de ver tu mail, para que veas.

Lo de los autógrafos es que decías que firmaban "ells dos i el que feia de Judes"... así que son 3, he supuesto que eran los 2 OT y el que hacía de Judas, pues eran los últimos de los que hablabas.