El día después!!!

Hola a tots!!

(Espere que algú llija açò, perqué sino estic ací fent el tonto)

Bé vaig prometre que ho contaría. Així que ho faig:

Ahir Carletes i jo, vam anar a vore Jesucristo Superstar. Estagué molt bé. Era una versió prou actualitzada.

Per a començar dir que encara que la música i melodíes era pràcticament la mateixa, amb algunes variacions instrumentals, el que eren les lletres estaven totes canviades respecte a la versió antiga de Camilo Sexto. En escència deien el mateix però en altres paraules. Per això a tots els que ens sabem de memòria les paraules de l'altra versió, esta ens descoloca un poc.

A més tots els vestuaris eren actuals. Els apòstols i Jesús anaven amb roba de ara, vestits en un estil prou hippie. Els jueus anaven amb tratge negre i el sombreret típic. Pilat i el seu exècit anaven vestits de militars actuals i no de romans.

La posada en escena estava molt bé. Hi havíen dos nivells en l'escenari. La part de baix i després una part alta. (Això diu Carles que en la versió antiga del musical també era aixina)

I la orquesta era en directe, però com estava baix de l'escenari no es veia. Només es veien un poquet les manetes del director de l'orquesta menetjant-se, pel forat de davant de l'escenari.

Algo que em va agradar mols és que els 12 apòstols no eren 12 homes, sinó 6 homes i 6 dones, entre les quals una era María Magdalena.

Els actors-cantants ho féien prou bé. El meu favorit era el que féia de Judes que a part de que era el més guapo de tots, ficava molt de sentiment i es desganyitava prou. Només que al desganyitar-se tant, de vegades no se li entenia el que deia. El que feia de Jesús també ho feia bé, però en general em va semblar que li faltava un poc de garra. En el moment de l'oració a l'hort de Getsemaní si li va posar molta força en eixe moment que parla en Déu i arriba fins i tot a cridar. Però hi havia moments en que cantava més fluix i ho feia tan baixet que de vegades costava sentir-lo.
La que feia de Maria Magdalena era una que triaren d'Operación Triunfo per al paper, que es diu Sandra. Començà desafinant en les primeres frases que va cantar. Mare, mare, vaig pensar. Però la resta de la funció la va fer molt bé tant en interpretació teatral com a l'hora de cantar.
Al palco del costat del nostre hi havia un d'operación triunfo que li diuen Iván, que es veu que havia anat a vore a l'amiga actuar. I al acabar la representació estaven per allí fora firmant autògrafs a xiquetes, ells dos i el que feia de Judes, que per a mí era el més triunfador.

Per al meu gust el que feia el paper d'Anàs també ho va fer molt bé. Era l'únic baix, tots els demés eren tenors.

Només hi hagueren dos moments un poc rarets que s'escapaven més del convencional: Un quan va eixir Heròdes fent màgia i llevant-se fins i tot els pantalons i quedant-se en camalets. I altre moment un poc raro, quan Judes ja després de mort, va eixir de rotllo rocker a l'estil Elvis Prestley i li va posar unes ulleres de sol a Jesús que ja estava moribund nugat a la columna, i començà a cantar-li això de: "De que ha servido tu sacrificio...."

Al final l'ovació va ser apoteòsica i per suposat que a qui més van aplaudir va ser als tres personatges més importants: Magdalena, Judes i Jesús.

Bé i espere haver-vos ilustrat bé la crònica del Musical:

JESUCRISTO SUPERSTAR............................