O la la.
Se la vie ( aunque no miré)
Bromes a part. Esta entrada al bloc és per a despedir-me de tots perque com ja sabeu:
¡¡¡¡ ME'N VAIG A PARÍS!!!!
No em busqueu la setmana que ve, perquè no estaré.
Bé me'n recordaré de tots vosaltres quan estiga prenint el "Café au lait" i el Croissant.
JAJA, ale quan torne vos conte i posaré fotos dels millors moments del viatge.
Besets a tots!!!
viernes, 24 de octubre de 2008
martes, 21 de octubre de 2008
París, París...........
Amics!!!
Em falten exàctament 6 dies per emprendre el vol cap a París!!!
Sí, com ho sentiu, la setmana que ve, del dilluns 27 d'octubre fins el dilluns 3 de novembre estaré pegant voltes per "La ciudad de la luz". Encara que diuen que també es la ciutat de l'amor, però no crec que torne d'allí en un novio.
Molt bé amics ja vos contaré com m'ha anat i posaré fotos al bloc per a fer-vos les dents llargues..........
Valga con a introducció una imatge que he tret d'internet.
PD: Vicent i Aurora, on aneu vosaltres de lluna de mel? No anireu a París, no? Perquè si aneu, igual ens vegem per allí, JEJEJEJE......... ;-)
miércoles, 15 de octubre de 2008
EL SECRETO
Hola amics!!
No fa massa, vos vaig parlar del llibre "El poder del Ahora" de Eckhart Tolle. I vos vaig recomanar que el llegireu.
Ara entre per recomanar-vos un llibre que es diu "El Secreto" escrit per Rhonda Byrne.
Feu-se un gran favor: llegiu este llibre.
Els dos llibres que he comentat, són llibres amb el poder de canviar vides. Els dos.
No se quin dels dos m'ha impactat més.
"El Secreto" és un llibre que tot el món deuria llegir. Per a saber l'important que és ser positius, l'important que és el nostre pensament per a crear la nostra vida. En esència el que diu el llibre, és que el que vius hui en la teua vida, és el resultat dels teus pensaments anteriors i que si vols ser feliç en el futur i que se't complisquen els teus dessitjos, has de ser positiu i sentir-te bé i sobre tot tindre molta molta fe de que ho vas a aconseguir. I no enfocar-te en el que no vols sinó en el que vols.
I és totalment veritat. Sé que vos és difícil d'entendre així tan resumit, així que per favor, llegiu el llibre. Si algú vol el llibre que m'ho diga que el tinc en pdf i li'l puc passar.
Seguint esta filosofia hi han persones a les quals els han ocorregut autèntics milàcres, com ara un home que d'un accident d'avioneta s'havia quedat vegetal, i només podia parpadejar perque s'havia trencat l'espina per varios llocs. Estava pitjor que el de Mar adentro. Els metges li digueren que no hi havia experança i que es quedaria vegetal de per vida. Però ell es resistia a quedar-se així i en la seua ment no va deixar lloc al desànim. Només tenia pensaments de que s'anava a curar. I es va proposar eixir pel seu propi peu de l'hospital el dia de Nadal. I tal qual ho va fer. Els metges no s'ho podien explicar i ara tothom li diu "L'home miracle"
Vos he contat este exèmple perquè és el més impactant, però exemples en el llibre hi han un fum més.
¿Voleu coses aixina en la vostra vida? ¿Voleu ser feliços per sempre i que s'acomplisquen els vostres somnis?
Doncs llegiu este llibre i després demaneu i viviu amb la fe de saber que se vos complirà. Sense dubtes, sense deixar lloc al desànim i a la tristesa.
I l'últim pas serà rebre el que heu dessitjat.
No fa massa, vos vaig parlar del llibre "El poder del Ahora" de Eckhart Tolle. I vos vaig recomanar que el llegireu.
Ara entre per recomanar-vos un llibre que es diu "El Secreto" escrit per Rhonda Byrne.
Feu-se un gran favor: llegiu este llibre.
Els dos llibres que he comentat, són llibres amb el poder de canviar vides. Els dos.
No se quin dels dos m'ha impactat més.
"El Secreto" és un llibre que tot el món deuria llegir. Per a saber l'important que és ser positius, l'important que és el nostre pensament per a crear la nostra vida. En esència el que diu el llibre, és que el que vius hui en la teua vida, és el resultat dels teus pensaments anteriors i que si vols ser feliç en el futur i que se't complisquen els teus dessitjos, has de ser positiu i sentir-te bé i sobre tot tindre molta molta fe de que ho vas a aconseguir. I no enfocar-te en el que no vols sinó en el que vols.
I és totalment veritat. Sé que vos és difícil d'entendre així tan resumit, així que per favor, llegiu el llibre. Si algú vol el llibre que m'ho diga que el tinc en pdf i li'l puc passar.
Seguint esta filosofia hi han persones a les quals els han ocorregut autèntics milàcres, com ara un home que d'un accident d'avioneta s'havia quedat vegetal, i només podia parpadejar perque s'havia trencat l'espina per varios llocs. Estava pitjor que el de Mar adentro. Els metges li digueren que no hi havia experança i que es quedaria vegetal de per vida. Però ell es resistia a quedar-se així i en la seua ment no va deixar lloc al desànim. Només tenia pensaments de que s'anava a curar. I es va proposar eixir pel seu propi peu de l'hospital el dia de Nadal. I tal qual ho va fer. Els metges no s'ho podien explicar i ara tothom li diu "L'home miracle"
Vos he contat este exèmple perquè és el més impactant, però exemples en el llibre hi han un fum més.
¿Voleu coses aixina en la vostra vida? ¿Voleu ser feliços per sempre i que s'acomplisquen els vostres somnis?
Doncs llegiu este llibre i després demaneu i viviu amb la fe de saber que se vos complirà. Sense dubtes, sense deixar lloc al desànim i a la tristesa.
I l'últim pas serà rebre el que heu dessitjat.
viernes, 10 de octubre de 2008
El día después!!!
Hola a tots!!
(Espere que algú llija açò, perqué sino estic ací fent el tonto)
Bé vaig prometre que ho contaría. Així que ho faig:
Ahir Carletes i jo, vam anar a vore Jesucristo Superstar. Estagué molt bé. Era una versió prou actualitzada.
Per a començar dir que encara que la música i melodíes era pràcticament la mateixa, amb algunes variacions instrumentals, el que eren les lletres estaven totes canviades respecte a la versió antiga de Camilo Sexto. En escència deien el mateix però en altres paraules. Per això a tots els que ens sabem de memòria les paraules de l'altra versió, esta ens descoloca un poc.
A més tots els vestuaris eren actuals. Els apòstols i Jesús anaven amb roba de ara, vestits en un estil prou hippie. Els jueus anaven amb tratge negre i el sombreret típic. Pilat i el seu exècit anaven vestits de militars actuals i no de romans.
La posada en escena estava molt bé. Hi havíen dos nivells en l'escenari. La part de baix i després una part alta. (Això diu Carles que en la versió antiga del musical també era aixina)
I la orquesta era en directe, però com estava baix de l'escenari no es veia. Només es veien un poquet les manetes del director de l'orquesta menetjant-se, pel forat de davant de l'escenari.
Algo que em va agradar mols és que els 12 apòstols no eren 12 homes, sinó 6 homes i 6 dones, entre les quals una era María Magdalena.
Els actors-cantants ho féien prou bé. El meu favorit era el que féia de Judes que a part de que era el més guapo de tots, ficava molt de sentiment i es desganyitava prou. Només que al desganyitar-se tant, de vegades no se li entenia el que deia. El que feia de Jesús també ho feia bé, però en general em va semblar que li faltava un poc de garra. En el moment de l'oració a l'hort de Getsemaní si li va posar molta força en eixe moment que parla en Déu i arriba fins i tot a cridar. Però hi havia moments en que cantava més fluix i ho feia tan baixet que de vegades costava sentir-lo.
La que feia de Maria Magdalena era una que triaren d'Operación Triunfo per al paper, que es diu Sandra. Començà desafinant en les primeres frases que va cantar. Mare, mare, vaig pensar. Però la resta de la funció la va fer molt bé tant en interpretació teatral com a l'hora de cantar.
Al palco del costat del nostre hi havia un d'operación triunfo que li diuen Iván, que es veu que havia anat a vore a l'amiga actuar. I al acabar la representació estaven per allí fora firmant autògrafs a xiquetes, ells dos i el que feia de Judes, que per a mí era el més triunfador.
Per al meu gust el que feia el paper d'Anàs també ho va fer molt bé. Era l'únic baix, tots els demés eren tenors.
Només hi hagueren dos moments un poc rarets que s'escapaven més del convencional: Un quan va eixir Heròdes fent màgia i llevant-se fins i tot els pantalons i quedant-se en camalets. I altre moment un poc raro, quan Judes ja després de mort, va eixir de rotllo rocker a l'estil Elvis Prestley i li va posar unes ulleres de sol a Jesús que ja estava moribund nugat a la columna, i començà a cantar-li això de: "De que ha servido tu sacrificio...."
Al final l'ovació va ser apoteòsica i per suposat que a qui més van aplaudir va ser als tres personatges més importants: Magdalena, Judes i Jesús.
Bé i espere haver-vos ilustrat bé la crònica del Musical:
JESUCRISTO SUPERSTAR............................
(Espere que algú llija açò, perqué sino estic ací fent el tonto)
Bé vaig prometre que ho contaría. Així que ho faig:
Ahir Carletes i jo, vam anar a vore Jesucristo Superstar. Estagué molt bé. Era una versió prou actualitzada.
Per a començar dir que encara que la música i melodíes era pràcticament la mateixa, amb algunes variacions instrumentals, el que eren les lletres estaven totes canviades respecte a la versió antiga de Camilo Sexto. En escència deien el mateix però en altres paraules. Per això a tots els que ens sabem de memòria les paraules de l'altra versió, esta ens descoloca un poc.
A més tots els vestuaris eren actuals. Els apòstols i Jesús anaven amb roba de ara, vestits en un estil prou hippie. Els jueus anaven amb tratge negre i el sombreret típic. Pilat i el seu exècit anaven vestits de militars actuals i no de romans.
La posada en escena estava molt bé. Hi havíen dos nivells en l'escenari. La part de baix i després una part alta. (Això diu Carles que en la versió antiga del musical també era aixina)
I la orquesta era en directe, però com estava baix de l'escenari no es veia. Només es veien un poquet les manetes del director de l'orquesta menetjant-se, pel forat de davant de l'escenari.
Algo que em va agradar mols és que els 12 apòstols no eren 12 homes, sinó 6 homes i 6 dones, entre les quals una era María Magdalena.
Els actors-cantants ho féien prou bé. El meu favorit era el que féia de Judes que a part de que era el més guapo de tots, ficava molt de sentiment i es desganyitava prou. Només que al desganyitar-se tant, de vegades no se li entenia el que deia. El que feia de Jesús també ho feia bé, però en general em va semblar que li faltava un poc de garra. En el moment de l'oració a l'hort de Getsemaní si li va posar molta força en eixe moment que parla en Déu i arriba fins i tot a cridar. Però hi havia moments en que cantava més fluix i ho feia tan baixet que de vegades costava sentir-lo.
La que feia de Maria Magdalena era una que triaren d'Operación Triunfo per al paper, que es diu Sandra. Començà desafinant en les primeres frases que va cantar. Mare, mare, vaig pensar. Però la resta de la funció la va fer molt bé tant en interpretació teatral com a l'hora de cantar.
Al palco del costat del nostre hi havia un d'operación triunfo que li diuen Iván, que es veu que havia anat a vore a l'amiga actuar. I al acabar la representació estaven per allí fora firmant autògrafs a xiquetes, ells dos i el que feia de Judes, que per a mí era el més triunfador.
Per al meu gust el que feia el paper d'Anàs també ho va fer molt bé. Era l'únic baix, tots els demés eren tenors.
Només hi hagueren dos moments un poc rarets que s'escapaven més del convencional: Un quan va eixir Heròdes fent màgia i llevant-se fins i tot els pantalons i quedant-se en camalets. I altre moment un poc raro, quan Judes ja després de mort, va eixir de rotllo rocker a l'estil Elvis Prestley i li va posar unes ulleres de sol a Jesús que ja estava moribund nugat a la columna, i començà a cantar-li això de: "De que ha servido tu sacrificio...."
Al final l'ovació va ser apoteòsica i per suposat que a qui més van aplaudir va ser als tres personatges més importants: Magdalena, Judes i Jesús.
Bé i espere haver-vos ilustrat bé la crònica del Musical:
JESUCRISTO SUPERSTAR............................
miércoles, 8 de octubre de 2008
Pont (per a alguns)
Hola amics.
És dimecres a les 14:19.
Ja comença el conter per a que alguns disfruten del pont del 9 d'octubre. Dic alguns perquè no tots tenim pont. Jo el divendres vindré a treballar.
Pero demà vaig carregadeta d'activitats, perquè de matí tinc un concert de la banda al Perelló. I per la tarda me'n vaig amb Carles a vore Jesucristo SuperStar al teatre Olimpia de València.
Promet que el divendres vos contaré com ha anat la representació i les impressions que ens he provocat el musical.
Ala fins el divendres.
És dimecres a les 14:19.
Ja comença el conter per a que alguns disfruten del pont del 9 d'octubre. Dic alguns perquè no tots tenim pont. Jo el divendres vindré a treballar.
Pero demà vaig carregadeta d'activitats, perquè de matí tinc un concert de la banda al Perelló. I per la tarda me'n vaig amb Carles a vore Jesucristo SuperStar al teatre Olimpia de València.
Promet que el divendres vos contaré com ha anat la representació i les impressions que ens he provocat el musical.
Ala fins el divendres.
jueves, 2 de octubre de 2008
Carles
Hui amics, entre al bloc, per presentar-vos a un dels meus millors amics.
¿Quí és ell?
El singular i únic CARLES GANDÍA, carinyossament Carletes.
Bé, ¿qué podría dir d'ell?
Carles és fresc com un dia de pluja, és animat, és divertit.
És un pallasset que fa riure i plorar.
Carles va cap ací i després cap allà, com si actuara mogut pel vent. Eixa arrolladora brisa que li naix del cor i el fa anar cap on li dicta el seu interior.
Però sobretot Carles, és un bon amic. A vegades sembla que va al seu rotllo, que va a la seua. Però això és pàrt del seu caràcter.
Jo l'estime així com és.
Ell em va fer molta companyia i em portava a tots ells llocs quan jo estava malalta i em trobava molt sola. Ell em va demostrar que era un amic. I a mi això no se m'oblida.
Carletes, eixe és el meu amic i ací en esta foto, vos el presente.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
