martes, 30 de junio de 2009
Nit de Sant Joan al Corral de Rafael (Alcúdia)
Hola amics!!
El passat dia 23 de juny, la nit de Sant Joan, vaig ser convidada a cantar en un recital que va tindre lloc al Corral de Rafael. Es tracta d'un mas situat en un enclau muntanyenc del terme de l'Alcúdia que va ser restaurat per l'ajuntament de dita localitat. I es fa servir per dur a terme diferents activitats, entre elles, activitats culturals.
Els amics del Corral de Rafael, han organitzat enguany un concert per la nit de Sant Joan, on han sigut convidats artistes de tot arreu del nostre territori.
L'amic Toni de l'Hostal que és de l'Alcúdia, em va dir si volia participar, i jo vaig accedir encantada. En principi no sabia qué anava a trobar. Però al arribar em vaig donar conter que els artistes que allí estaven convocats, eren del milloret que hi ha a la nostra terra. No teniu més que pegar una miradeta als noms del cartell.
Així que va ser per a mi un honor compartir escenari amb tants i tan bons artistes. A més, que va ser la primera vegada que he tingut ocasió de donar-me a conéixer com a cantautora fora de les fronteres de Sueca.
Vaig cantar només 3 cançons del meu repertori, però va ser especial el clima de silènci que es va crear i el respecte d'aquell públic, tots escoltant-me amb molta atenció. Amb un públic com aquest és molt més fácil pujar a un escenari.
Des d'ací felicitar als artistes que ho van fer estupendament i també als organitzadors de l'event.
I moltes gràcies a Toni de l'Hostal per haver confiat en mi sense conéixer-me massa, ni haver-me vist cantar prèviament.
Moltes gràcies a tots i no dubteu que tornaré per l'Alcúdia.
A continuació algunes fotos.
PD: per cert si voleu vore més fotos i la notícia de l'event, entreu en el bloc del Corral de Rafael.
http://corralderafel.blogspot.com/2009/06/una-nit-magica.html
jueves, 18 de junio de 2009
SECCIÓ POÈTICA: ROíS DE CORELLA.
Hola amics!!
Torne al bloc per seguir amb la secció poètica. Avui parlaré d'un escriptor valencià. I el primer escriptor valencià a qui dedique la meua secció poètica, no podia ser altre que Joan Roís de Corella. ¿Perquè? Doncs perquè el carrer on visc porta el seu nom. I pense que no es casualitat que una poetesa i cantautora com jo, haja anat a parar a un carrer dedicat a un escriptor i poeta.
Bé ací teniu algunes dades sobre ell i un dels seus poemes amb la traducció (Por si lee alguien esto que no entienda muy bien el valenciano antiguo)
Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), Corella es decantà per la carrera eclesiàstica com l'única solució possible.
Va tenir dos fills amb Isabel Martínez de Vera, però segons sembla no va arribar a casar-se, segurament perquè arribà a ser sacerdot. També tingué relacions amoroses amb tres altres dames. Aquesta vida tan agitada ens dóna a entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars.
Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. Va morir el 1497.
La seva obra –escrita en vers i en prosa i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres.
«Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.
Si muir per vós,
llavors creureu l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu.
Que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»
«De este mi mal no he de salir
si no me miráis
con ojos tales que pueda decir
que no os place más
que por vos tenga que morir.
Si por vos muero, os creeréis
mi amor tan fuerte,
y no podrá evitarse que lloréis
la triste muerte
de aquel a quien ahora no queréis.
Que este mi mal no se me puede ir
si no me giráis
los ojos, que me quieran ya decir
que no os place más
que por vos tenga que morir.»
Torne al bloc per seguir amb la secció poètica. Avui parlaré d'un escriptor valencià. I el primer escriptor valencià a qui dedique la meua secció poètica, no podia ser altre que Joan Roís de Corella. ¿Perquè? Doncs perquè el carrer on visc porta el seu nom. I pense que no es casualitat que una poetesa i cantautora com jo, haja anat a parar a un carrer dedicat a un escriptor i poeta.
Bé ací teniu algunes dades sobre ell i un dels seus poemes amb la traducció (Por si lee alguien esto que no entienda muy bien el valenciano antiguo)
Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), Corella es decantà per la carrera eclesiàstica com l'única solució possible.
Va tenir dos fills amb Isabel Martínez de Vera, però segons sembla no va arribar a casar-se, segurament perquè arribà a ser sacerdot. També tingué relacions amoroses amb tres altres dames. Aquesta vida tan agitada ens dóna a entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars.
Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. Va morir el 1497.
La seva obra –escrita en vers i en prosa i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres.
«Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.
Si muir per vós,
llavors creureu l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu.
Que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»
«De este mi mal no he de salir
si no me miráis
con ojos tales que pueda decir
que no os place más
que por vos tenga que morir.
Si por vos muero, os creeréis
mi amor tan fuerte,
y no podrá evitarse que lloréis
la triste muerte
de aquel a quien ahora no queréis.
Que este mi mal no se me puede ir
si no me giráis
los ojos, que me quieran ya decir
que no os place más
que por vos tenga que morir.»
jueves, 11 de junio de 2009
Audició Fi de Curs dels alumnes de Percussió del Conservatori José Serrano (Unió Musical) de Sueca.
Hola amics!!
Ahí va la crònica de l'event que va tindre lloc ahir dia 10 de juny: L'audició dels alumnes de Percussió del Conservatori Professinal José Serrano de Sueca.
Després de moltes sessions d'assaig, on el nostre mestre Paco Tirado va traure els cavells verds, per fi va tindre lloc l'audició de Percussió ahir dimecres al Casino Ateneo Sueco, al local d'assaig de la Banda i on donem classe de percussió.
L'audició va començar amb el solo del nostre company Isidro que va a presentar-se a la prova d'accés al grau mitjà. Isidro va interpretar les peces que té preparades per a la prova que son:
- Three to go, per a multipercussió.
- Tryton, per a timbals.
- Una sonatina per a marimba.
Tot seguit, tot el grup d'alumnes vam interpretar quatre peces en conjunt que van ser:
- The clown.
- Presto.
- La pantera rosa (banda sonora)
- La vida es bella (banda sonora)
Val a dir que malgrat la preocupació del nostre mestre Paco Tirado, que al principi es pensava que la cosa no eixiría, per fí la audició va eixir perfecta. Tots ho vam fer d'allò més bé. Destacant l'actuació de Miguel, el més benjamín del grup, que al final va tocar el bongos de meravella.
Ara toca anomenar a tots els alumnes que som: Miguel, Joan, Josep, Isidro, Victor i una servidora Lupe.
I també des d'ací, agrair l'assistència de familiars i amics a l'audició. I també a Jonathan que va fer de fotògraf desinteresat.
Moltes felicitats a tots de part de la vostra companya i molt de ànim per a seguir en la percussió que és una meravella.
Xicons: LA PERCUSSIÓ ÉS VIDA!!!!!!
I ara a continuació teniu les fotos.
(PD: de normal es poden descarregar les fotos punxant damunt, però si teniu algun problema i no podeu descarregar alguna foto, m'envieu un correu a canta_lupe@yahoo.es diguent-me la foto que voleu)
Esta foto requireix un comentari, mireu la mà de Victor, li va més que meló...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)