Perquè no volar ben lluny, on l'horitzó es perd darrere les ones, on la muntanya perd el seu color?
Perquè no volar com la gavina que planeja despreocupada i sota ella, la mar?
Perquè?
Perquè no sentir que estem vius i viure?
Perquè?
Tens cap problema en aquest instant, ací i ara?
Tens els peus nugats, les mans esposades, els llavis sellats?
Tens l'ànima morta, el cor fred i nu?
Doncs aleshores, perquè no?
2 comentarios:
A mi també m'agradaria volar, i veure la immensitat que tenim sota els ulls, i sentir-me lliure.
Es clar que és possible.
Molts petons
Jo estic cada vegada més convençuda, que el que dessitges ho pots fer.
Petonets.
Publicar un comentario