Amics, va ser extraordinari.
No tinc paraules per expresar els sentiments que van vindre a mi este dissabte quan commemoràvem el 25 aniversari dels Juniors del Carme.
I això que vaig arribar tard a la missa. Però quan va sonar la cançó: "Quiero pedir que no me quiten las flores....." vaig estar fent esforços per a que no me caigueren les llagrimetes i en la Oració Juniors igual.
Jo ja fa un temps que no soc educadora. Pero mai mai mai de la vida deixaré de ser Junior. I feia molts anys que no em posava la panyoleta al coll. I em vaig donar compte que no l'he llavat i encara té la ronyeta dels campamets i això me va molar. Crec que la deixaré bruta.... ;-)
Bé amics el que vull dir-vos és que encara hui en dia pense que una de les millors coses que m'han passat en esta vida ha segut caure en els juniors del Carme. I per això he de donar les GRÀCIES A TOTS PER SER COM SOU. Gràcies per haver-me donat mil vegades més del que he donat jo. No es pot expressar en paraules tot el que m'ha donat el moviment Junior i totes les persones que se m'han creuat en la meua vida gràcies als Juniors. Puc assegurar que no seria la que sóc.
Per cert en el dinar a la sala Santi el regal era un cd grabat gràcies a Xavi Martí. Està molt guai. Ja l'he sentit vàries vegades i podem presumir de tindre unes cançons xulísimes. En eixe cd hi ha un resum dels millor anys de la meua vida. Són unes cançons que al sentir-les em venen al cap els festivals juniors, els campaments, quan féiem les votacions per triar cançó, quan quedàvem per posar la lletra i després quan cantàvem la cançó. I després com any rere any, les cançons han perdurat i les hem seguit cantant fins i tot en el grup de pregària.
Torne a dir a tots GRÀCIES. VOS ESTIME A TOTS...........
I ara per acabar, ahí va la oració JUNIOR:
Oració Junior
En començar la meua joventut,
vaig a tu, Jesús.
Vull anar decidit pel camí que tu em marques
per a que la meua vida siga allò que tu esperes d'ella.
Tu ets el meu millor amic,
junts marxarem en equip
per a que comparteixes amb mi
el pa de l'amistat
i m'ensenyes a donar-lo generosament als meus germans.
Enforteix la meua voluntat
per vencer les meues pasions,
complir sempre amb el meu deure
i seguir-te sense mai cansar-me
amb lleialtat i alegria.
Juniors...Sempre!
Juniors...Sempre!
Juniors...Sempre units!
3 comentarios:
Moltes gràcies lupe. quan tingui un moment em llegire el teu blog que te molt bona pinta!!!
petons
Hola, la veritat és que em sent molt identificat amb tot el que dius en el teu article. Els juniors em van donar molt i no m'arrepenteisc de res del que allí he viscut.
Gràcies per el que dius del CD, m'alegre molt,i pense el mateix.
Ei també dir-te que el teu escrit és tan xulo, i el que dius té tants sentiments i emocions que compartisc que m'aborrone i tot.
Encara trobe a faltar de vegades cantar cançons d'estes tots junts en el rogle,...però tot passa
Em vaig alegrar molt d'anar al 25 aniversari i de compartir este dia amb tothom, 1 abraçada
Publicar un comentario