La Frase del Mes

Hola amics!!

Si heu entrat al bloc últimament haureu notat que havia penjat una frase amb una imatge a la dreta de la pàgina.

La frase deia: "Si quieres iluminar el camino de alguien, aumenta tu propia luz"

És una frase que m'agrada molt. I pensava sempre deixar-la al bloc.

Però com és bo canviar de tant en tant, he pensat canviar la frase i la foto cada mes.

Així que a partir de ara La Frase, pasa a ser La Frase del Mes. I aniré canviat cada mes, per anar posant frases que a mi em pareixen boniques i junt a la frase una foto alusiva

Este mes (Desembre) toca la frase: "Cuando aprecies la flor que eres, podras apreciar el jardín"

La raó de posar-la en castellà, és simplemen perquè m'agrada més com sona en este idioma. Jo sóc bilíngüe i com a tal utilitze en cada moment l'idioma que més interessa.

La frase significa que hem d'estimar-mos a nosaltres mateixos, apreciar-mos tal i com som. No vol dir que no hàgem de millorar, però si abans no t'estimes tú mateix i et consideres, no podràs esperar que els demés t'estimen i et consideren. I el que és més important, si un primer no està ple d'amor, no podrà donar amor als demés. Així que per a poder estimar has de començar per estimar-te a tú mateix.

Besets amics.

VA SER EMOCIONANT.......

Hola Amics!! Parle del concert que vaig donar al passat diumenge.

Qué emoció més gran al vore allí a tots els meus amics. Vinguereu a vorem quasi tots i això és d'agrair. A part de la meua família, també va acudir molta gent de la Unió Musical, entre els que estaven Óscar el director de la banda i Màrio el seu germà. També estava Carmen i els meus comanyers de percussió. També vingueren a vorem amics com: Flopy, Maite Serra, Elena Talens, Charo i Fran, Xavi Messeguer, Jose Enrique, Salva i Vanessa, etc. I també estaven allí tots els de l'Últim Toc: Emili, Carles, Xavi Martí, etc.... A més de moltes altres persones que hi havía allí i que no se els seus noms o que no vaig vore bé, ja què els que estaven darrere drets no els veia perquè tenia un foco de llum a la cara que no em deixava vore.

Jo la veritat que dalt de l'escenari estic en la meua salsa. Tal com vaig dir allí, el fet de cantar per a mí no és cantar per cantar. Jo busque transmetre amb melodies i lletres, sentiments, pensaments i emocions. ¿I qué millor que un escenari i bona cosa de gent disposada a escoltar, per a poder dur-ho a terme?

Els aplaudiments després de cada cançó es notava que eren sincers i podia vore com les cares de la gent em parlaven i em transmitien que estaven disfrutant.

Però el més emocionant de tot va ser quan al acabar, tothom venia a felicitar-me i a donar-me la enhorabona. Tots em deien que els havia agradat. Eixe es el premi més gran.

GRÀCIES A TOTS PER VINDRE I DEMOSTRAR QUE VOS IMPORTE AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA.

Ara per a il·lustrar estos comentaris ahí van unes fotos de l'event.

Diumenge 16 CONCERT de LUPE CATALÁ..........

Hola amics!!

Aquesta entrada al bloc es només per recordar-vos que este diumenge 16 de novembre, a les 19:30, teniu una cita amb mi.

En la sala d'exposicions dels porxets, donaré un recital de les meues cançons.

Si t'agrada la música intimista amb guitarra i veu i lletres profundes, acudeix perquè passarem junts una bons estona.

I després et pots quedar a gaudir de la performance de l'Ultim Toc Teatre: "La mirada del Primat".

Vos espere amics!!

Boda Vicent i Aurora......

Hola amics!!

Com sabeu, el passat dia 25 de Octubre tingué lloc un event molt important: LA BODA DELS NOSTRES AMICS AURORA I VICENT.

Acabe de rebre per part de Xavi Martí, ler instantànies més xules on estic jo en la meua salsa amb tots els meus amics, disfrutant de l'event.

M'agradaria posar alguna foto dels novios, però me'n han passat cap.

La veritat que va estar molt guai. Ho vam passar d'allò més bé.

Des d'ací les meues felicitacions a Vicent i Aurora:

QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS!!!!!!!!

Bé ahí teniu les fotos........................

Segona part del VIATGE a PARÍS....

Bon día amics! Ací estic per acabar de contar-vos el viatge a París.

El divendres 31 d'octubre vam anar directes a visitar la Catedral de Notre Dame de París. Sobradament coneguda per tots. Jo crec que esta catedral és més bonica per fora que per dins. Per fora impressiona la seua forma amb els imponents arbotants . Per dins és molt bonica, no dic que no, pero a mí em va impressionar més la Catedral de Saint Denis, al entrar per la porta. Bé tot seguit teniu algunes imatges, fins i tot vaig fotografiar les gàrgoles que surten a la película de Walt Disney del "Geperut de Notre Dame"

Després anàrem a fer-mos un te a una cafetería a l'altra part del riu des de la qual teniem vistes a la Catedral. Qué bonic!!

I per rematar el dia vam anar quan ja s'estava fent denit, a la Plaça dels Vosgos que té la importància de ser la plaça més antiga de París, i a pegar una volteta a l'òpera nova de París (Bastilla). Ma mare volia assistir a la representació de Rigoletto de Verdi, però no va poder ser. Hi havia massa cua i era massa cara l'entrada. A continuació teniu unes imatges de la plaça dels Vosgos.

El dissabte 1 de novembre amb un dia de pluja molt lleig, vam anar a Montmartre a visitar la Basílica del Sacré Coeur i la plaça dels pintors. Voliem visitar també el Museu de Montmartre, en tan mala pata que estava tancat perquè preparàven una exposició sobre un actor francés de l'època de joventut de ma mare. A continuació teniu instantànies de la Basílica i també de Le Poulbot, el restaurant petit on vam dinar.

I en acabant vam anar a fer una visita a les Galeries Lafayette, que ya estaven adornades per al Nadal. I a fer-li un retrato a l'òpera Garnier (l'antiga òpera de París)

El diumenge 2 de novembre vam agafar el tren i van anar fora de París, a un poble anomenat Chartres, ciutat que enmig del Camí de Santiago, és un creuament de camins des de Normandia fins la conca del Loira i des de París fins la Bretanya. Chartres és la ciutat del perfum. El sabor medieval de les seues cases i carrers está culminat per la seua catedral, una joia de l'art gòtic. Dita catedral té una particularitat única: un laberint al terra, que era seguit pels peregrins.

A les fotos podeu vore tot l'anterior així com l'acollidora teteria on vam berenar uns crepes per a xuplar-se els dits.

El dilluns 3 de novembre vam fer una volteta pel barri on viu mon tio Josep Vicent Aznar, qui molt generosament ens va deixar el seu piset per a pasar la nostra setmana en París. El barri es Neully sur Seine, i encara que no és cèntric, està molt ben comunicat en metro amb el centre. És una zona molt bona de París, prop de la Defense, que és un modern districte de negocis a l'oest de París. A les fotos vegeu l'edifici on està el piset de mon tio en la Rue de l'Eglise, i just davant del seu carrer passa l'Avinguda Charles de Gaulle des d'on es veuen estes vistes a una part l'arc de triomf i a l'altra l'arc de la Defense.

I a la tarda va acabar la aventura, quan vam agafar un taxi que ens va dur a l'aeroport de tornada cap a València. El taxista d'origen argelià, anomenat Yanis i i molt simpàtic, ens va fer molt amé el viatge.

I les últimes paraules que em va dirigir abans d'acomiadar-se de nosaltres van ser: Tens una mare molt bona.

I he de dir que té tota la raó. Ja que este viatge m'ha servit entre altres coses, per adonar-me d'aquesta gran veritat.

;-)

Fins un altra amics!!

Per fí instantànies del VIATGE a PARÍS

Per fí ja tinc ací les fotos del viatge i el relat del tour per la CIUTAT DE LA LLUM.



Com podeu vore ací estic a punt de pujar a l'avió, és dilluns 27 d'octubre a la tarda. A París vam arribar denit.


El primer dia, dimarts 28, com podeu vore en les següents imatges, vam anar a pujar a l'arc de triomf i a vore la Tour Eiffel. A més a la tarda anarem a vore un museu que s'anomena Marmotan. On hi han obres principalment de Claude Monet i on hi ha un quadre de dit pintor que es titula "Impression soleil levant" i que es considera el primer quadre impressionista.















Bé, el segon dia dimecres 29, vam anar a Saint Denis. Una catedral que té la importància de ser on començà el estil gòtic. És impressionant amb les seues vidrieres i columnes. A més té altre atractiu i és que allí estan enterrats tots els reis de França des dels merovingis fins a Maria Antonieta i Lluís XVI, i tota la parentela aquella que van guillotinar a la Revolució Francesa. El mateix dia per la tarda vam anar a vore altre esglésies com són Saint Germain i Saint Sulpice (aquesta última surt al llibre de El código da Vinci) i també anàrem a la Rue du Bac, on la verge Miraculosa es va aparéixer a Santa Catalina Laboure.

Ací teniu fotos de la catedral i a mí em teniu ahí junt a Maria Antonieta.













El dijous 30, malgrat la pluja i el fred vam prosseguir la ruta capa al Musée d'Orsay, un museu impressionant amb pintures i escultures de gairebé tots els estils, on hi havía fins i tot un quadre de Sorolla i una exposició de mobles d'estil modernista, així com dues una exposicións itinerants: una de màscares d'arreu del món i altra de quadres de Picasso. Però per a mi el millor del museu es la última planta on estan les obres dels pintors impressionistes, que m'encanten: Toulouse Lotrec, Claude Monet, Renoir, Pisarro, Edgar Degass, Manet, Vincent van Gogh... L'impressionisme és IMPRESSIONANT. I per a mostra un botó.


























El dijous a la tarda vam anar a vore la entrada del Louvre (perquè jo volia vore la Piràmide que han posat que quan vaig anar de menuda encara no estava) i després anàrem a vore la Eglise de la Madeleine. Una de les esglésies més grans i famoses de París. En tan bona sort que just eixa nit féien un concert on una orquestra amb cor inclòs anàven a representar el Requiem de Mozart. Vam comprar les entrades i acudirem eixa nit al concert. No hi han paraules per descriure la sensació que s'experimenta al sentir el Requiem de Mozart amb una orquestra i un cor enorme que t'ho canten just davant de tú (perqué estàvem a primera fila) amb la sonoritat d'una església tan enorme. IMPRESSIONANT.

Vam comprar el CD del Requiem gravat per la mateixa orquestra i cor. Ací teniu algunes imatges .















I de moment fins ací, perquè en tanta foto el bloc es ratlla. La resta del viatge la publicaré demà....