¿Qué es Chelva?

Hola amigos!


Hoy voy a contaros qué es Chelva para mi.


Para los que no lo sepais, en Chelva entre montañas de pinos, cipreses y olivos, existe un antiguo convento que fué morada de franciscanos. Hombres que siguieron los pasos de San Francisco de Asís. Hombres que vivieron en cuevas primero y en el convento después. Pero bien entrado el siglo XX se quedó vacío de ellos y pareció que quedaron sólo piedras. Y aunque ya nadie vive allí, una vez al mes y en las pascuas y veranos, el convento alberga a gentes que buscan compartir.


Porque dejadme deciros amigos, que Chelva son más que piedras.


Chelva es compartir ideas, compartir opiniones, preguntas, respuestas. Compartir "las fes", compartir "las vidas".











Chelva es trabajo.











Chelva es una sonrisa entre fogones.










Chelva es la inocencia de los niños.













Chelva es compartir la mesa.

Chelva es dejar que los niños se acerquen a mí.

Chelva es caminar juntos.













Chelva es compartir la VIDA.

Chelva es la sonrisa de un niño.

Y es otro niño que nace,

en nuestros corazones.

¡¡FELIZ NAVIDAD

A TODOS!!

Santa Cecilia

Hola amics, hui vaig a fer un relat de les activitats realitzades per la Banda Unió Musical de Sueca, per la festivitat de Santa Cecilia.

Enguany ha sigut un any molt complet, s'han fet moltes activitats. La banda està molt ambientada este any. I ho devem en gran part al nostre director Oscar, que ha sigut l'ànima de totes estes iniciatives.

Començà la cosa el dissabte 22 de nvembre amb la PRIMERA MATINAL ESPORTIVA. Ací teniu les fotos més relevants. Tenim ahí totes les modalitats, atletisme, basket, football, tenis, i fins i tot alguns com Carmen dedicaren un ballet.

Ací tenim a Núria la més guapa de tots amb el seu papá.

Ara tenim el football i l'atletisme.

A continuació la marxa que portava Carmen junt als capions del tenis.

Per a seguir, les instantànies del basket, amb grans figures com Laura, Victor o una servidora.

I finalment la foto de grup.

Després de fer esport i tots cansats i famolencs, en els locals de la Societat, ens esperava la torraeta. Mireu quina cuinera....

A l'endemà dia 23 va tindre lloc la missa a Santa Cecília, en la església de Sant Pere. Malhauradament no tinc fotos de la missa.
I després de la missa el dinar al restaurant El Teular. Ací teniu una foto del momet.










Al cap de setmana següent, el diumenge dia 30, va ser al Gran Concert de Santa Cecilia, on va actuar un grup de guitarres i després el Cor i l'orquestra, per deixar pas a la Banda Jove i per fi la Banda Simfònica. El resultat, malgrat el poc de temps d'assaig, va ser molt bò, interpretant les obres Llíria (pas doble), Danzas Armenias i Granada.




A continuació fotos de la Banda Jove i la Simfònica.
Eixe dia també hi hagué dinar als locals però jo no vaig anar.

Al divendres dia 12 també hi hagué un soparet en el restaurant Públic, molt bo per cert, però tampoc tinc fotos.

Si voleu vore més fotos, entreu al bloc de la Unió Musical on hi ha un ampli reportatge fotogràfic de tots els events.

Fins un altra amics.

Perquè no?

Perquè no volar ben lluny, on l'horitzó es perd darrere les ones, on la muntanya perd el seu color?

Perquè no volar com la gavina que planeja despreocupada i sota ella, la mar?

Perquè?

Perquè no sentir que estem vius i viure?

Perquè?

Tens cap problema en aquest instant, ací i ara?

Tens els peus nugats, les mans esposades, els llavis sellats?

Tens l'ànima morta, el cor fred i nu?

Doncs aleshores, perquè no?

Cartes......

Ai amics.....

Estava pensant hui, en com ha canviat l'univers del correu postal.
En l'era d'internet, per la nostra bústia només passen rebuts i cartes del banc i fullets comercials.
Lluny queden aquells anys en que agafàvem paper, boli, sobre i segell i escriviem cartes als amics que estaven lluny. I com ens posàvem de contents quan rebíem la carta d'algun amic llunyà.

Hui en dia tenim internet, i està molt bé. Jo sóc la primera que pense que ha sigut un adelant la capacitat de comunicació que dóna la xarxa. Escrius un correu i al moment l'altra persona ja ho pot llegir. Però continue pensant que no es pot comparar el rebre un correu electrònic en rebre una carta per correu escrita de puny i lletra de la persona que te la envia. Rebre una carta que ha viatjat per arribar a tú, és algo molt romàntic.

Jo recorde aquella caixa de sabates on la meua germana i jo guardàvem les cartes dels amics i amigues que havíem conegut en viatges i campaments.

Jo sóc molt "perrera" per escriure cartes i més ara que amb internet ja no cal. Però aquest any he enviat un parell de cartes i m'he sentit molt bé al fer-ho. No és necessari enviar-les a algú llunyà, pot ser algú que siga del teu poble. Perquè heu de saber amics, que de vegades algú que viu al teu costat està més lluny de tú, que algú que viu a milers de kilòmetres de distància.

Jo vos propose que si hi ha alguna persona a la que li voleu dir alguna cosa importat i no podeu o no voleu dir-li-ho personalment, no li envieu un e-mail, escriviu-li una carta. Encara que siga algú que viu prop de vosaltres a la vostra ciutat. Però no li doneu la carta en mà, poseu-li un segell i tireu-la a la bústia de correus. Segur que s'alegrarà.

Jo ho he fet.

BODES DE PLATA: 25 ANYS JUNIORS DEL CARME.

Amics, va ser extraordinari.

No tinc paraules per expresar els sentiments que van vindre a mi este dissabte quan commemoràvem el 25 aniversari dels Juniors del Carme.


I això que vaig arribar tard a la missa. Però quan va sonar la cançó: "Quiero pedir que no me quiten las flores....." vaig estar fent esforços per a que no me caigueren les llagrimetes i en la Oració Juniors igual.


Jo ja fa un temps que no soc educadora. Pero mai mai mai de la vida deixaré de ser Junior. I feia molts anys que no em posava la panyoleta al coll. I em vaig donar compte que no l'he llavat i encara té la ronyeta dels campamets i això me va molar. Crec que la deixaré bruta.... ;-)


Bé amics el que vull dir-vos és que encara hui en dia pense que una de les millors coses que m'han passat en esta vida ha segut caure en els juniors del Carme. I per això he de donar les GRÀCIES A TOTS PER SER COM SOU. Gràcies per haver-me donat mil vegades més del que he donat jo. No es pot expressar en paraules tot el que m'ha donat el moviment Junior i totes les persones que se m'han creuat en la meua vida gràcies als Juniors. Puc assegurar que no seria la que sóc.


Per cert en el dinar a la sala Santi el regal era un cd grabat gràcies a Xavi Martí. Està molt guai. Ja l'he sentit vàries vegades i podem presumir de tindre unes cançons xulísimes. En eixe cd hi ha un resum dels millor anys de la meua vida. Són unes cançons que al sentir-les em venen al cap els festivals juniors, els campaments, quan féiem les votacions per triar cançó, quan quedàvem per posar la lletra i després quan cantàvem la cançó. I després com any rere any, les cançons han perdurat i les hem seguit cantant fins i tot en el grup de pregària.


Torne a dir a tots GRÀCIES. VOS ESTIME A TOTS...........



I ara per acabar, ahí va la oració JUNIOR:

Oració Junior

En començar la meua joventut,

vaig a tu, Jesús.

Vull anar decidit pel camí que tu em marques

per a que la meua vida siga allò que tu esperes d'ella.

Tu ets el meu millor amic,

junts marxarem en equip

per a que comparteixes amb mi

el pa de l'amistat

i m'ensenyes a donar-lo generosament als meus germans.

Enforteix la meua voluntat

per vencer les meues pasions,

complir sempre amb el meu deure

i seguir-te sense mai cansar-me

amb lleialtat i alegria.

Juniors...Sempre!

Juniors...Sempre!

Juniors...Sempre units!

La Frase del Mes

Hola amics!!

Si heu entrat al bloc últimament haureu notat que havia penjat una frase amb una imatge a la dreta de la pàgina.

La frase deia: "Si quieres iluminar el camino de alguien, aumenta tu propia luz"

És una frase que m'agrada molt. I pensava sempre deixar-la al bloc.

Però com és bo canviar de tant en tant, he pensat canviar la frase i la foto cada mes.

Així que a partir de ara La Frase, pasa a ser La Frase del Mes. I aniré canviat cada mes, per anar posant frases que a mi em pareixen boniques i junt a la frase una foto alusiva

Este mes (Desembre) toca la frase: "Cuando aprecies la flor que eres, podras apreciar el jardín"

La raó de posar-la en castellà, és simplemen perquè m'agrada més com sona en este idioma. Jo sóc bilíngüe i com a tal utilitze en cada moment l'idioma que més interessa.

La frase significa que hem d'estimar-mos a nosaltres mateixos, apreciar-mos tal i com som. No vol dir que no hàgem de millorar, però si abans no t'estimes tú mateix i et consideres, no podràs esperar que els demés t'estimen i et consideren. I el que és més important, si un primer no està ple d'amor, no podrà donar amor als demés. Així que per a poder estimar has de començar per estimar-te a tú mateix.

Besets amics.

VA SER EMOCIONANT.......

Hola Amics!! Parle del concert que vaig donar al passat diumenge.

Qué emoció més gran al vore allí a tots els meus amics. Vinguereu a vorem quasi tots i això és d'agrair. A part de la meua família, també va acudir molta gent de la Unió Musical, entre els que estaven Óscar el director de la banda i Màrio el seu germà. També estava Carmen i els meus comanyers de percussió. També vingueren a vorem amics com: Flopy, Maite Serra, Elena Talens, Charo i Fran, Xavi Messeguer, Jose Enrique, Salva i Vanessa, etc. I també estaven allí tots els de l'Últim Toc: Emili, Carles, Xavi Martí, etc.... A més de moltes altres persones que hi havía allí i que no se els seus noms o que no vaig vore bé, ja què els que estaven darrere drets no els veia perquè tenia un foco de llum a la cara que no em deixava vore.

Jo la veritat que dalt de l'escenari estic en la meua salsa. Tal com vaig dir allí, el fet de cantar per a mí no és cantar per cantar. Jo busque transmetre amb melodies i lletres, sentiments, pensaments i emocions. ¿I qué millor que un escenari i bona cosa de gent disposada a escoltar, per a poder dur-ho a terme?

Els aplaudiments després de cada cançó es notava que eren sincers i podia vore com les cares de la gent em parlaven i em transmitien que estaven disfrutant.

Però el més emocionant de tot va ser quan al acabar, tothom venia a felicitar-me i a donar-me la enhorabona. Tots em deien que els havia agradat. Eixe es el premi més gran.

GRÀCIES A TOTS PER VINDRE I DEMOSTRAR QUE VOS IMPORTE AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA.

Ara per a il·lustrar estos comentaris ahí van unes fotos de l'event.

Diumenge 16 CONCERT de LUPE CATALÁ..........

Hola amics!!

Aquesta entrada al bloc es només per recordar-vos que este diumenge 16 de novembre, a les 19:30, teniu una cita amb mi.

En la sala d'exposicions dels porxets, donaré un recital de les meues cançons.

Si t'agrada la música intimista amb guitarra i veu i lletres profundes, acudeix perquè passarem junts una bons estona.

I després et pots quedar a gaudir de la performance de l'Ultim Toc Teatre: "La mirada del Primat".

Vos espere amics!!

Boda Vicent i Aurora......

Hola amics!!

Com sabeu, el passat dia 25 de Octubre tingué lloc un event molt important: LA BODA DELS NOSTRES AMICS AURORA I VICENT.

Acabe de rebre per part de Xavi Martí, ler instantànies més xules on estic jo en la meua salsa amb tots els meus amics, disfrutant de l'event.

M'agradaria posar alguna foto dels novios, però me'n han passat cap.

La veritat que va estar molt guai. Ho vam passar d'allò més bé.

Des d'ací les meues felicitacions a Vicent i Aurora:

QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS!!!!!!!!

Bé ahí teniu les fotos........................