QUALITATS DEL BON AMIC.

Hola amics hui tenia ganes de fer una reflexió sobre l'amistat.

En esta vida, he trobat gent que pensava que eren amics i no he tardat en descobrir que no ho eren. He conegut fins i tot persones que m'han dit que la meua amistad era important i després no ho han demostrat en absolut.

Mentre que al contrari, també ha trobat persones que no m'ho han dit de paraula, però m'han demostrat en fets que els importava. Gent que encara que estigues molt de temps sense vore saps que no et van a fallar mai. Això pense que és un vertader amic. Algú en qui pots confiar de veritat. I que no t'enganya, que sempre et diu la veritat. I sobre tot que confia en tú.

He trobat una llista de característiques del bon amic, extreta de un llibre anomenat "Fortalezas Humanas" (Ediciones Grijalbo). Dedicat a tots els meus amics, ahí va:

Cualidades del buen amigo:

• Te acepta como eres y te aprecia por ti mismo.

• Está junto a ti cuando lo necesitas.

• Respeta tu forma de pensar y te respeta y valora siempre.

• Es tu amigo aunque todos te abandonen.

• Te comprende también en los momentos de enfado.

• Jamás te traiciona ni habla mal de ti a tus espaldas.

• No es posesivo, te deja ser tú y ejercer tu libertad.

• Es comprensivo y fiel y jamás te aprecia por interés.

• Sabe tanto perdonarte como pedirte perdón.

• No admite jamás chismes ni cotilleos sobre ti.

• No es acaparador ni te quiere para sí de manera exclusiva. Te permite que estés abierto a otras amistades.

• Sabe salvar la amistad después de los enfados mutuos.

• Sabe guardar secretos y es sincero contigo

• No gasta bromas pesadas que puedan molestarte.

• Te quiere tanto para lo bueno como para lo malo.

• Te dice los defectos con tacto y cariño.

• Sabe sacrificarse por conservar y fomentar la amistad.

• No es envidioso de tus éxitos. Al contrario, se alegra de tus éxitos como si fueran propios.

• No te exige que seas perfecto; acepta tus limitaciones.

• El verdadero amigo está más interesado en dar que en recibir.

Día de San Valentín: Búsqueda desesperada!!!!

No amics, no.

No és el que esteu pensant. No estic buscant desesperadament un novio per al dia dels Enamorats. No.

El que busque és un "bolo". M'explique, fins ara el dia dels enamorats cantava al restaurant Miratge de Sueca i em treia uns dinerets. Però resulta que este any dit restaurant està tancat. I m'he quedat sense lloc per a cantar. Aixina és que des d'ací vos demane a tots que si algú sap d'algún lloc on els interesse algú per amenitzar el sopar del dia dels enamorats, ací hi ha una cantautora que está disponible.

Bé per als qui no ho sabeu, jo cante cançons meues i també algunes versions com per exemple de Ana Belén, Amaral, Cecilia, Perales, etc. Sempre intentant triar cançons romàntiques i tranquil·les pròpies de la data, creant un ambient sosegat. Necessite un lloc menut amb bona sonoritat, on la gent no cride mentre sopa ni faça molt de soroll. Perquè cante "a pelo" sense micro ni amplificadors. Si fora necessari buscaria com amplificar el sò, però m'agrada més de viva veu.

També m'oferisc per amenitzar un sopar o vetllada en cases particulars.

Per favor si sabeu d'algún restaurant o particular que li puga interessar, aviseu-me al telèfon:

630 36 53 45 o al correu electrònic canta_lupe@yahoo.es

Gràcies pel vostre interés.

Excursió a Valdelinares.

Hola amics!

Com sabeu, i si no ho sabeu vos ho dic, he estat a Granada per a Cap d'any (d'ahí la Frase del Mes que he posat a la dreta del bloc). Sí, tranquilitat, d'ací a poc posaré les fotos. Pero avui les fotos que vaig a posar al bloc són les de l'excursió que vam fer la gent de la Banda Unió Musical de Sueca, el passat diumenge dia 4 de gener. Concretament a l'estació d'esquí Valdelinares en La Vírgen de la Vega.

Els més intrèpids van esquiar, però una servidora va preferir anar al més fàcil i entre Sales, Raquel i jo, ens vam llogar un trineu. Xè, qué bé ens ho vam passar, i si no que li ho diguen a Isidro i a Marcial. I també a les xiquetes Laura i Cristina que no paraven en torreta.

Va ser molt divertit. I per cert que hi ha alguns pares que estàn més lleugers que els seus fills i sinó que li ho diguen als pares de Laura.

Cal dir també que Óscar, el director, fent gala de la impatge de "pijo" que ja s'ha llaurat, anava molt ben equipat amb el seu mono i les seues ulleretes, que hi havia gent que deia que semblava un personatge dels Simpsons.

Bé, ací teniu les meues fotos. No esteu tots i tampoc està la foto de grup. Si voleu vore més fotos entreu al bloc de la U.M. perque la senyoreta Anna les penjarà.

Ala disfruteu del reportatge.

¿Qué es Chelva?

Hola amigos!


Hoy voy a contaros qué es Chelva para mi.


Para los que no lo sepais, en Chelva entre montañas de pinos, cipreses y olivos, existe un antiguo convento que fué morada de franciscanos. Hombres que siguieron los pasos de San Francisco de Asís. Hombres que vivieron en cuevas primero y en el convento después. Pero bien entrado el siglo XX se quedó vacío de ellos y pareció que quedaron sólo piedras. Y aunque ya nadie vive allí, una vez al mes y en las pascuas y veranos, el convento alberga a gentes que buscan compartir.


Porque dejadme deciros amigos, que Chelva son más que piedras.


Chelva es compartir ideas, compartir opiniones, preguntas, respuestas. Compartir "las fes", compartir "las vidas".











Chelva es trabajo.











Chelva es una sonrisa entre fogones.










Chelva es la inocencia de los niños.













Chelva es compartir la mesa.

Chelva es dejar que los niños se acerquen a mí.

Chelva es caminar juntos.













Chelva es compartir la VIDA.

Chelva es la sonrisa de un niño.

Y es otro niño que nace,

en nuestros corazones.

¡¡FELIZ NAVIDAD

A TODOS!!

Santa Cecilia

Hola amics, hui vaig a fer un relat de les activitats realitzades per la Banda Unió Musical de Sueca, per la festivitat de Santa Cecilia.

Enguany ha sigut un any molt complet, s'han fet moltes activitats. La banda està molt ambientada este any. I ho devem en gran part al nostre director Oscar, que ha sigut l'ànima de totes estes iniciatives.

Començà la cosa el dissabte 22 de nvembre amb la PRIMERA MATINAL ESPORTIVA. Ací teniu les fotos més relevants. Tenim ahí totes les modalitats, atletisme, basket, football, tenis, i fins i tot alguns com Carmen dedicaren un ballet.

Ací tenim a Núria la més guapa de tots amb el seu papá.

Ara tenim el football i l'atletisme.

A continuació la marxa que portava Carmen junt als capions del tenis.

Per a seguir, les instantànies del basket, amb grans figures com Laura, Victor o una servidora.

I finalment la foto de grup.

Després de fer esport i tots cansats i famolencs, en els locals de la Societat, ens esperava la torraeta. Mireu quina cuinera....

A l'endemà dia 23 va tindre lloc la missa a Santa Cecília, en la església de Sant Pere. Malhauradament no tinc fotos de la missa.
I després de la missa el dinar al restaurant El Teular. Ací teniu una foto del momet.










Al cap de setmana següent, el diumenge dia 30, va ser al Gran Concert de Santa Cecilia, on va actuar un grup de guitarres i després el Cor i l'orquestra, per deixar pas a la Banda Jove i per fi la Banda Simfònica. El resultat, malgrat el poc de temps d'assaig, va ser molt bò, interpretant les obres Llíria (pas doble), Danzas Armenias i Granada.




A continuació fotos de la Banda Jove i la Simfònica.
Eixe dia també hi hagué dinar als locals però jo no vaig anar.

Al divendres dia 12 també hi hagué un soparet en el restaurant Públic, molt bo per cert, però tampoc tinc fotos.

Si voleu vore més fotos, entreu al bloc de la Unió Musical on hi ha un ampli reportatge fotogràfic de tots els events.

Fins un altra amics.

Perquè no?

Perquè no volar ben lluny, on l'horitzó es perd darrere les ones, on la muntanya perd el seu color?

Perquè no volar com la gavina que planeja despreocupada i sota ella, la mar?

Perquè?

Perquè no sentir que estem vius i viure?

Perquè?

Tens cap problema en aquest instant, ací i ara?

Tens els peus nugats, les mans esposades, els llavis sellats?

Tens l'ànima morta, el cor fred i nu?

Doncs aleshores, perquè no?