LUPE BLOG

Otro poeta valenciano: VICENTE GAOS.

2010-10-14T14:05:00.003+02:00

Poeta español nacido en Valencia en 1919. Perteneció a una familia de artistas e intelectuales cuya influencia se tradujo siempre en sus actividades literarias
como poeta, crítico, y ensayista. Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad de Madrid, y Doctorado por la Universidad Nacional de México,
fue profesor de Literatura Española en diversas universidades norteamericanas y europeas. Escribió estudios literarios sobre «La poética de Campoamor» 1955, «Poesía y técnica poética» 1955, y «Temas y problemas de literatura española» 1959.Sus obras poéticas más importantes son: «Arcángel de mi noche»1944, «Sobre la tierra» 1945, «Luz desde el sueño» en 1947, «Profecía del recuerdo»1956, «Concierto en mí y en vosotros»1965, «Un montón de sombras»1971, «Última Thule»1980. Recibió los premios Adonais 1943, Ágora en 1963 y en forma póstuma, el Nacional de Poesía 1980.

Aquí van dos de sus poemas:

Faut-il s'abétir?

-¿Hacia dónde vamos?
-Vamos hacia el sueño. ..
-¿De dónde venimos?
-Venimos del sueño...

Como las olas,
como los vientos...

(En vida, despiertos.
En vida, serenos
sobre el fuego.)

-¿Hacia dónde vamos?
-Vamos a la noche...
-¿De dónde venimos?
-También de la noche...

(En la vida, brote
la luz,
que el sol nos conforte.)

-¿Hacia dónde vamos?
-No vamos, no vamos...
-¿De dónde venimos?
-¿Por qué preguntamos?

Después lo veremos
si al fin vemos algo.

Hay un reguero dulce y encendido...

Hay un reguero dulce y encendido
de sol sobre los álamos dorados.
Y, a lo lejos, los montes ya nevados
encalman el paisaje atardecido.

Si ahora tuviera el corazón dormido,
los ríos de la sangre no encrespados,
y ojos para mirar enamorados
los chopos dónde aún tiembla el sol huido...

Si ahora como esa luna ser pudiera
que boga virginal, tan lentamente,
tan alma pura en el azul... Si fuera

un álamo, una luna, un dios luciente...
Más sólo soy un hombre en la ladera,
un hombre sólo, apasionadamente.

Entrevista en el portal LA ISLA TUERTA

2010-09-29T20:34:00.005+02:00

Laislatuerta.org la podríamos definir como una revista digital en clave de humor. Este proyecto nace como un blog personal de Javier de León el 7 de enero de 2009 con una consigna clara que aún se mantiene: ser una web libre de publicidad y sin ánimo de lucro.

Desde ese momento hasta el día de hoy La Isla Tuerta ha ido creciendo hasta convertirse en la gran página web que hoy es, gracias a los amigos que escriben cada semana, a los artistas que dedican un ratito de su tiempo para las entrevistas y, por supuesto, a los visitantes que cada día habitan la isla. En resumen, Laislatuerta.org es un proyecto que cree e intenta fomentar la libre distribución de la cultura pero que tiene como único fin que te acuestes con una sonrisa en la boca.

Y ahí en esa Isla he tenido el honor de ser recibida por sus creadores y sus moradores, para permitirme poner allí un granito de mi arena, para dejarme compartir con ellos y con todos vosotros mis experiencias y poder dar a conocer a todos un poquito mejor cómo ha sido la confección de mi disco "Saltar al vacío" y cuales son mis inquietudes en el mundo de la música.

Si os apetece podeis recalar en la orilla de la Isla y adentraros en las noticias, entrevistas y el humor...

Ahí teneis mi aportación a la Isla:

http://laislatuerta.org/entrevistamos-a-lupe-catala-lanza-su-primer-disco-saltar-al-vacio

(PD: No funciona el link directo, copia y pega en la barra del navegador)

Lupe en Onda Cero

2010-09-19T02:43:00.003+02:00

El pasado día 10 de septiembre tuve la satisfacción de ser una de los elegidos para ser sintonizados en el programa de Carlos Herrera de Onda Cero. La selección es realizada por Juan Valderrama, que pinchó mi canción "Ojalá". Los comentarios y crítica de los locutores, incluido el propio Carlos Herrera fueron buenísimos.

Es un gran honor haber sido seleccionada y un privilegio que mi canción "Ojalá" haya sonado en una emisora de tal calado. Tanto, que han sido varias personas las que después se han puesto en contacto conmigo para pedirme una copia del disco "Saltar al vacío".

Desde aquí mi agradecimiento a los amigos de Onda Cero.

Para todos los que querais escuchar el corte de la radio, no teneis más que entrar en mi myspace (link a la parte derecha del blog) y ahí lo teneis en el reproductor.

Saludos a todos!!

CAMBIOS

2010-09-03T10:53:00.005+02:00

Los cambios nos descuadran, nos descolocan. Nos sentimos raros, de repente algo ya no es igual. Algo que había sido siempre lo mismo, que había estado ahí durante mucho tiempo desaparece. ¿Y entonces? Podemos entristecernos y llorar, o alegrarnos, o querer huir, escapar de lo nuevo. Volar tras aquello que se marchó para siempre. Pero todo eso no sirve de nada, porque lo inevitable, no se puede evitar. Y en la vida lo único real es el cambio. Sólo hay algo que nunca cambia, que siempre se quedará igual, que siempre estará: EL CAMBIO.

¿Y entonces? Sólo cierra los ojos y siente latir tu corazón. Sigue latiendo ¿verdad? Vaya, esto tampoco cambia, tu corazón pase lo que pase sigue latiendo. ¿No?
Bueno, sí, algún día se parará. Pero ¿y entonces? seguro que en algún rincón del universo aún habrá un aliento a través del cual tu corazón seguirá latiendo.

PILAR ORQUIN: Diseño y maquetación para la carátula del disco "S...

2010-08-22T01:22:00.000+02:00

PILAR ORQUIN: Diseño y maquetación para la carátula del disco "S...

Missy Higgins

2010-08-18T18:37:00.002+02:00

De vez en cuando navegando por internet nos encontramos con sorpresas agradables o con hallazgos inesperados. Como el que acabo de hacer ahora mismo en spotify.
Missy Higgins una joven cantautora Australiana, de la que aún prácticamente no se nada porque no me he parado todavía a leer su biografía. Pero me ha impactado. Me parece muy buena e indagaré más en su música, pero de momento aquí teneis una muestra de ello. Este vídeo que he rescatado de su myspace.

Disfrutad: os presento a Missy Higgins!!

Noticia al diari digital de la comarca Riberabaixa.info

2010-07-30T14:31:00.004+02:00

El diari digital RiberaBaixa.info, ja s'ha fet ressò del llançament del meu primer disc "Saltar al vacío". Ací teniu la notícia publicada:

www.riberabaixa.info/index.php/inici/970-la-cantautora-lupe-ja-te-al-carrer-els-seu-primer-disc-saltar-al-vacio

La cantautora Lupe ja té al carrer els seu primer disc “Saltar al vacío”
divendres, 30 de juliol de 2010 10:02 REDACCIÓ. Notícia

La cantautora suecana Lupe ja té el seu primer disc al carrer. Saltar el vacío és un compacte que reuneix sis temes tendres que la veu de Lupe Català humanitza fins a extrems increïbles.

Fer cançons li ve a Lupe, pràcticament, des del seu naixement. De fet, son pare ja li'n gravà una en una cassette quan tan sols tenia 3 anys. L'interès per la poesia li arriba amb l'adolescència i coincidint en la arribada a la universitat, temps en que va interrompre els estudis de piano que cursava dins a eixe moment.

Al voltant dels 20 anys comença a prendre contacte amb la guitarra, el seu instrument preferit i del qual s'acompanya a les seues actuacions. És a partir d'eixe moment quan es decideix a posar música a alguns dels poemes que havia escrit en la seua etapa d'adolescent.

Pocs anys després decideix donar a conèixer al públic les seues cançons al CM Bernat i Baldoví de Sueca, on debutà en solitari. A partir d'eixe moment passa a formar part d'Entre tú y yo, duo que posteriorment passaria a denominar-se Ànima nua.

A partir de 2006 decideix emprendre el camí en solitari. Des d'aleshores ha realitzat infinitat d'actuacions, bé com a concertista principal, bé com a col·laboració en actes socials. A principis d'any decidí fer el salt a l'estudi de gravació. El resultat ja està al carrer, al mòdic preu de 10 euros.

Saltar al vacío ha estat realitzat sota la supervisió del productor valencià Paco Garnelo
El CD conté un curt llibret amb les lletres dels temes: Una guitarra nos atrapó, ¡Quédate, Ojala, Saltar al vacío, No serà igual sense tu i Despullar l'ànima. Les fotografies són de Pere Chulià i Julio Alex Greus. El disseny ha anat de la mà de Pilar Orquín. Recomanable.

SONA EL PERELLÓ

2010-07-29T21:03:00.003+02:00

La entidad local costera de El Perelló, realiza este año la primera edición de "Sona El Perelló". Se trata de varias jornadas donde artistas de la zona dan a conocer sus trabajos artísticos y musicales.

Como podeis ver en el cartel, rock, jazz, pop y música clásica, son los estilos de los que podrán disfrutar los vecinos de dicha localidad.

El concierto de canción pop de autor corre a mi cargo, y tendrá lugar el miércoles día 4 de agosto a las 20:30 al aire libre a la altura de C/ Amériques, 62 frente al Pub Platja.

Estais todos invitados a pasar un rato conmigo y las canciones de mi disco "Saltar al vacío" Os espero!!

Sueca Sona 2010 en Sueca Televisió

2010-06-27T23:57:00.001+02:00

Al final del informativo de Sueca Televisió, podeis ver un pequeño fragmento de mi concierto del pasado domingo dia 20 de junio.

Una curiosa reflexión sobre la Televisión (por Eckhart Tolle)

2010-06-22T10:24:00.002+02:00

En el libro "Una nueva Tierra", una de las últimas joyas que he leído, aparece esta reflexión sobre la televisión, que a mi me parece muy acertada.

Os recomiendo que la leais. Me parece una interesante autocrítica.

LA TELEVISIÓN

Ver televisión es la actividad (o más bien la inactividad) de esparcimiento predilecta de millones de personas del mundo entero. Al cumplir los 60 años, el estadounidense común habrá pasado 15 años de su vida delante de la pantalla del televisor, y las cifras de otros países son semejantes. Para muchas personas, la televisión es "relajante". Si observamos atentamente, nos damos cuenta de que mientras más tiempo mantenemos la atención enfocada en la pantalla, más se suspende la actividad del pensamiento y más tiempo pasamos viendo solamente la entrevista, el programa de juego, la comedia o hasta los comerciales sin generar un solo pensamiento. No solamente olvidamos por completo nuestros problemas, sino que nos liberamos de nosotros mismos transitoriamente. ¿Qué podría ser más relajante que eso?

¿Entonces es la televisión un medio para crear espacio interior? ¿Nos ayuda a estar presentes? Desafortunadamente no es así. Si bien la mente suspende su actividad durante períodos prolongados de tiempo, se conecta con la actividad mental del programa de televisión. Se conecta con la versión televisada de la mente colectiva y entra a pensar esos pensamientos. La mente está inactiva únicamente en el sentido de no generar sus propios pensamientos. Sin embargo, está absorbiendo continuamente los pensamientos y las imágenes provenientes de la televisión. Esto induce una especie de estado de trance y mayor susceptibilidad, parecido al de la hipnosis. Es por eso que es ideal para manipular "la opinión pública", como lo saben bien los políticos, los grupos de interés y los anunciantes. Es por eso que pagan millones de dólares para sorprendernos inermes en ese estado de receptividad. Buscan reemplazar nuestros pensamientos por los de ellos, y por lo general lo logran. Así, mientras vemos televisión, la tendencia es a caer por debajo del pensamiento en lugar de elevarnos por encima de él.

En esto, la televisión se parece al alcohol y a ciertas drogas. Si bien nos libera transitoriamente del yugo de la mente, el precio también es alto: la inconsciencia. Lo mismo que las drogas, la televisión tiene una cualidad adictiva grande. Tomamos el control para apagar el aparato y en lugar de hacerlo comenzamos a repasar todos los canales. Media hora o una hora después todavía estamos viendo y recorriendo los canales. Es como si el botón de apagado fuera el único que el dedo no logra oprimir. Continuamos pegados al aparato no porque algo interesante atrae nuestra atención, sino precisamente porque no hay nada interesante para ver. Una vez atrapados, mientras más trivial y más sin sentido, más adictiva se vuelve. Si fuera interesante y desafiara el intelecto, llevaría a la mente a pensar nuevamente, lo cual sería más consciente y preferible a un trance inducido por un aparato. Entonces las imágenes de la pantalla no mantendrían totalmente cautiva nuestra atención. Si el contenido del programa es de cierta calidad, puede contrarrestar hasta cierto punto, o incluso deshacer, el efecto adormecedor del medio de la televisión. Hay algunos programas que han sido de gran ayuda para muchas personas, les han cambiado la vida para bien, les han servido para abrir el corazón y les
han ayudado a alcanzar el estado de conciencia. Hay incluso ciertas comedias que, aunque no tratan ningún tema en particular, son espirituales sin saberlo porque nos muestran una caricatura del ego y de la sinrazón humana. Nos enseñan a no tomarnos nada demasiado en serio, a vivir la vida con despreocupación y, por encima de todo, enseñan por medio de la risa. La risa es extraordinaria como factor liberador y también curativo. Sin embargo, en la mayoría de los casos, la televisión continúa bajo el control de personas totalmente sometidas al ego, de tal manera que continuamos bajo el control de esa segunda intención de adormecernos, es decir, de sumirnos en la inconsciencia. Sin embargo, el medio de la televisión encierra un potencial enorme, todavía inexplorado.
Debemos evitar los programas y los comerciales que nos agreden con una secuencia acelerada de
imágenes que cambian cada dos o tres segundos o menos. El exceso de televisión y de esos programas en particular es el causante en gran medida del trastorno del déficit de atención, una disfunción mental que afecta a millones de niños del mundo entero. Esos períodos breves de atención se traducen en percepciones y relaciones vacuas e insatisfactorias. Todo lo que hagamos estando en ese estado carece de calidad, porque la calidad requiere atención.
Ver la televisión con frecuencia y por períodos prolongados no solamente nos sume en un estado de inconsciencia sino que nos induce a la pasividad y nos agota la energía. Por consiguiente, en lugar de ver cualquier cosa, elija los programas que desee ver. Cada vez que recuerde, sienta la vida dentro de su cuerpo mientras está frente a la pantalla. Tome conciencia de su respiración periódicamente. Aparte los ojos de la pantalla a intervalos regulares para que ésta no se apodere por completo de su sentido de la vista. No suba el volumen más de lo necesario para que la televisión no se apodere de su sentido de la audición. Oprima el botón de silenciar el aparato durante los comerciales. Asegúrese de no dormirse inmediatamente después de apagar o, peor aún, de quedarse dormido con el televisor encendido.

Festa Qfestival i Sueca Sona.

2010-06-15T09:51:00.003+02:00

Hola amigos.

El pasádo sábado día 12 de junio, tuvo lugar el Alzira la "Festa Qfestival" de la que disfrutamos todos los amigos de la Asociación "Que fem" de Alzira. Se celebró en la Sala Cabaret y en ella fui invitada para dar un concierto de presentación de mi primer disco.
El ambiente entre todos los amigos del Que fem, fué distendido y ameno. Todos siguieron con gran atención mi actuación y demostraron estar muy agusto escuchando mi repertorio, como me hicieron saber al aplaudir cada canción, y al felicitarme al final del concierto.

Próximamente colgaré las fotos del evento aquí y en mis otros perfiles de myspace y facebook.

Desde aquí agradecer la asistencia a todos y a Álex, director de "Que fem", por pensar en mi para compartir la velada del sábado. Así como también agradecer a Álex de la Sala Cabaret, la cesión del espacio y la gran amabilidad demostrada.

Espero que no sea la última y que nos veamos también en el Qfestival de 2011.

Aprovecho también para anunciar mi concierto del próximo domingo 20 de junio a las 20:00h en la Biblioteca Suecana, dentro de las jornadas Sueca Sona organizadas por el Consell de la Joventut de Sueca.

Estais todos invitados!!

Ha comenzado la cuenta atrás....

2010-06-13T19:30:00.001+02:00

Dicen que las cosas bien hechas son las que más cuestan de conseguir. No se si será por eso que me ha costado tanto terminar con la maquetación de este disco. Han sido muchos meses, de incertidumbres, de búsqueda, de espera..., etc. Pero al final el que busca halla y el que la sigue la consigue. Salvando algunos obstáculos encontrados por el camino, por fin ya está casi acabado.

El diseño y maquetación está prácticamente terminados, sólo a falta de llevar el disco a hacer copias.

Así que ya quedan pocas semanas para poder anunciaros que tengo las copias del disco calentitas y en mis manos, esperando llegar cuanto antes a las vuestras.

Desde aquí decir que en esta segunda fase de maquetación de la portada del disco, he contado con colaboradores extraordinarios, profesionales que han trabajado de una manera exquisita. Y que han demostrado con creces su buen hacer y su gran profesionalidad, pero lo que es más importante, su gran calidad como personas.
Ellos son los fotógrafos Julio Alex Greus y Pere Chulià, y la diseñadora y artista digital Pilar Orquín.

Desde aquí doy mi agradecimiento a los tres.

Lupe.

Entrevista sobre mi disco en el Levante-EMV 8 de mayo.

2010-05-19T16:50:00.005+02:00

Como ya sabeis el sábado 8 de mayo apareció en el Levante la entrevista que me realizó la corresponsal del diario en mi ciudad Eva Melero. Por fín (más vale tarde que nunca) teneis aquí la entrevista escaneada.

El salir en un medio de comunicación de tanta importancia y tanta tirada como es el diario Levante, antes incluso de tener editado el disco, es para mi de gran importancia.

Espero que os guste.

Un saludo!!

Titulares destacados del Levante 8 de mayo en internet.

2010-05-15T14:57:00.003+02:00

En la página del diario Levante-EMV, podemos leer entre los titulares destacados de todas las comarcas, el de la entrevista que me hizo la corresponsal del diario en mi ciudad Eva Melero, y que salió publicada el pasado sábado 8 de mayo.

Aquí os dejo el link de la página de titulares destacados.

Próximamente colgaré aquí la noticia y en el resto de mis páginas.

Un saludo!!

http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/05/08/titulares-destacados-ediciones-comarcales/703372.html

Semanari Sueca 25 d'abril de 2010

2010-05-11T23:14:00.003+02:00

En el Semanari Sueca de 25 d'abril de 2010 es publicà un article firmat pel critic d'art suecà Jose Antonio Benedito, sobre tots els actes organitzats per la commemoració del 15 aniversari del cor de la Unió Musical de Sueca.

Ací vos deixe els retalls de la notícia, on el crític comenta la meua actuació del 14 d'abril dins dels esmentats actes.

Un salut a tots!!

Concert de col·laboració als actes de 15 aniversari Cor Unió Musical

2010-04-30T23:56:00.004+02:00

Hola amics!!
Hui estic ací per linkar el vídeo de Tv Sueca on apareix la notícia dels actes de commemoració del 15 aniversari del Cor de la Unió Musical de Sueca. El passat dia 14 d'abril vaig fer un xicotet concert per col·laborar amb aquestos actes.

Ací teniu el vídeo. La notícia apareix cap al minut 6:10 i jo aparesc cap al minut 6:26.

Un salut!!

La Casa Cantonera d'Algemesí

2010-04-23T09:38:00.004+02:00

Hola amics!

Hui estic ací per a parlar-vos d'un projecte molt interessant en el que vaig topetar per cassualitat en la xarxa. És la Casa Cantonera, situada a la ciutat riberenca d'Algemesí. Es tracta d'un espai multidisciplinar que els seus organitzadors, Anna, Juanra i Carlos pretenen oferir per a que artistes i creadors de qualsevol disciplina puguen fer servir per donar a conéixer el seu art, mitjançant exposicions, concerts, etc. És una proposta privada, de moment encara no respaldada pels ents públic i que resulta una gran notícia per a tots els qui volem apropar a la gent el nostre art.

Ahir mateix vaig tenir l'oportunitat de visitar la Casa Cantonera i xarrar amb els seus organitzadors que es dediquen al món del disseny gràfic. Un d'ells Carlos, també té un bloc sobre música que mereix la pena visitar: http://noseviuresenserock.blogspot.com/

Ací vos deixe la pàgina web de la Casa Cantonera per a que feu una ulladeta. I si vos interessa el projecte podeu deixar els vostres missatges: http://www.lacasacantonera.org/

Bé amics un salut a tots i fins l'altra!!

LUPE BLOG: NUEVA IMAGEN

2010-04-21T10:43:00.002+02:00

Amigos, buenos días!

Con eso de que ando más conectada a internet estoy aprovechando para renovar mis páginas, hacerme fans en facebook, etc. Los que me vais siguiendo ya sabeis que recientemente creé mi página Lupe Music en facebook a la que puede agregarse quien quiera que tenga su cuenta facebook. Como no podia ser menos, hoy le toca el turno al blog que he renovado. Espero que os guste su nueva imágen.

Próximamente será el turno del myspace, pero paciencia todo llega. De momento a disfrutar del blog y de los anuncios y artículos que aquí voy publicando.

Un saludo!!

Lupe Music en facebook

2010-04-08T09:35:00.003+02:00

Hola amigos, ya podeis haceros fans de mi página musical de facebook Lupe Music.
Poco a poco iré poniendo cositas como fotos, música, eventos, anuncios de conciertos, etc.
Haceros fans y os enterareis de mis movimientos musicales y del lanzamiento de mi disco.

Y sobre todo corred la voz, que he de ir a haceros conciertos allá de donde seais.

Un abrazo!!!

Lupe Music

Promocionar tu página también

Otra canción de Zahara!!

2010-04-06T10:45:00.002+02:00

Aquí otra canción antigua de Zahara que no había escuchado y he encontrado hoy por casualidad.

Se titula Debo.

Zahara Electrica - Debo

Billie Jean MICHAEL JACKSON

2010-03-29T12:53:00.002+02:00

Ací va el vídeo de la que per a mi es la millor actuació en directe de la història de la música:

MICHAEL JACKSON, BILLIE JEAN.

A disfrutar:

NO TODO VA A SER.....

2010-03-09T09:32:00.002+01:00

Bueno, chicos como hoy me he levantado con el pie izquierdo y necesito animarme un poco, pues ahí va algo para reírse un rato.

Para quien no conozca a Javier Krahe, pues ala escuchar y vereis como:

"NO TODO VA A SER FOLLAR"

Secció Poètica al Bloc: MIGUEL HERNÁNDEZ

2010-02-05T13:00:00.003+01:00

Aviu parlaré de Miguel Hernández, un poeta d'Oriola. Un dels millors poetes de la literarura espanyola del segle XX, destacat per haver escrit quasi tota la seua producció durant la guerra civil.

Ací teniu un dels seus millors poemes publicat per primera vegada en
El Mono Azul, #9, Madrid, 22 de octubre de 1936.

VIENTOS DEL PUEBLO ME LLEVAN

Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.

Los bueyes doblan la frente,
impotentemente mansa,
delante de los castigos:
los leones la levantan
y al mismo tiempo castigan
con su clamorosa zarpa.

No soy de un pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimientos de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.
¿Quién habló de echar un yugo
sobre el cuello de esta raza?
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?

Asturianos de braveza,
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha,
reyes de la minería,
señores de la labranza,
hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada:
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.

Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra:
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.
La agonía de los bueyes
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.

Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.

Citas del Alma. (Eric Rolf)

2010-02-01T13:42:00.002+01:00

Hoy me han llegado estas frases a través de la página web de su autor Eric Rolf.
Un maestro espiritual creador de "la Medicina del Alma".

Estas frases parecen hechas a mi medida en estos momentos y valga la redundancia, me han llegado al alma.
Así que las quedía compartir con vosotros. Aquí están:

Citas del alma

La confianza viene sola, lo que puedes hacer es arriesgarte.

Es importante que tengas tus propias vivencias y te conviertas en tu autoridad, eso te va a dar valentia para probar nuevas experiencias.

Tu tienes más de lo que te imaginas, pero no te imaginas lo suficiente.

La creatividad no es de la mente, es del corazon, el corazon da el impulso, la mente da la forma.

"Eric Rolf"

"Ojalá"

2010-01-25T10:25:00.005+01:00

Hola amigos!!!

Como sabeis, imagino, el jueves pasado colgué en mi página myspace, un anticipo de mi disco. Concretamente la canción "Ojalá".
Hoy para completar, he colgado el vídeo de Ojalá en su versión acústica, que fue grabado en el último concierto que di en Sueca, mi ciudad, el pasado dia 15 de noviembre de 2009.

Lo cuelgo aquí en el blog también. Si quereis visitar mi myspace, desde aquí también podeis acceder, a la derecha teneis el link. (Abajo de esta entrada os inserto también los links del vídeo en myspace y en youtube)

Espero que os guste.
Besos a todos!!!

http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&videoid=102484798
http://www.youtube.com/watch?v=2AysPqkBxNg

ZAHARA

2010-01-13T14:04:00.003+01:00

Supongo amigos, que ya sabeis quien es Zahara. Una joven cantautora que aún llevando muchos años sobre los escenarios, no fué hasta este año pasado que consiguió dar el salto hacia el gran público y grabó su primer disco "La fabulosa historia" con una gran discográfica.

Yo la descubrí al leer de ella en la prensa y me metí en su página myspace. Me gustó tanto que le compré el disco. Hace poco estuve en Alzira en un concierto suyo. Y es una pasada ver cómo lo vive encima del escenario. Me gusta su frescura y su forma de transmitir. Además es una chica muy alegre y positiva. Personalmente, tengo mucho que aprender de ella, y también encima de un escenario.

Rebuscando en youtube, se pueden encontrar cositas suyas anteriores a su primer disco. Por ejemplo esta canción que os dejo aquí, que aunque no está en su disco a mí me gusta un montón.

Os invito a que entreis en su myspace y la escucheis.
www.myspace.com/zaharapop

Hasta pronto amigos!!!

Concert dels Innocents a l'Alcúdia.

2009-12-19T20:09:00.002+01:00

Amics, el dia 28 de decembre, dia dels Innocents, tindrà lloc un event a l'Alcúdia, que promet ser "SONAT".

Es tracta ni més ni menys del tradicional concert dels Innocents que es celebra tots els anys al Teatre La Clau, c/ Sant Pere 14 de l'Alcúdia. A les 18:00 començarà el "sarao" que juntarà al milloret del panorama musical valencià. Només heu de pegar una miradeta als noms del cartell. I com no, jo també estaré.

En acabar el recital hi ha un sopar que no sé si serà per a tothom o només per als artistes. És una informació que no m'han donat.

Bé amics, la cosa promet, així que des d'ací vos convide a assistir. Si aneu segur de disfrutareu a la gana.

Salut amics!!!

Els teus somnis....

2009-12-04T09:17:00.002+01:00

Amics hui vull transmetre el sentiment d'esperança que tinc. I la millor manera és escoltant una de les millors cançons de Sopa de Cabra, "Els teus somnis".
Si algú no ho sap, Sopa de Cabra és (o era, perquè ja no estan en actiu) un dels millors grups catalans. Per a mi, els millors. Jo els vaig conéixer fa molts anys gràcies a Jose Alfredo, i fins i tot vaig anar a un concert d'ells en Mislata.

Disfruteu amb Sopa i amb "Els vostres somnis....."

Concert a l'Ateneu Popular de València.

2009-12-02T09:36:00.009+01:00

Hola amics!!!

Com sabeu el passat dissabte dia 28 de novembre vaig oferir un concert als amics de l'Ateneu de València. La veritat que jo vaig disfrutar, perquè el públic malgrat ser molt reduït (només hi havien 6 persones), va ser un públic molt entregat i es notava que estaven gaudint de l'actuació aplaudint a cada cançó. Fins i tot em van demanar bisos.

Segurament, com va ser un dia de poca assistència de públic, faré un altre concert al mateix lloc més avant. Però encara està per confirmar.

De moment, ací vos deixe algunes fotos. L'escenari és modest, però el calor i simpatia dels assistents ho va suplir.

Per cert, des d'ací moltes gràcies a Maite Serra, per haver vingut a escoltar-me des de Sueca. Maite, gràcies de tot cor per acompanyar-me.

Un salut a tots!!

Orión

2009-11-30T12:24:00.003+01:00

Amics del bloc, ahir la Banda Unió Musical (i resta de agrupacions) van fer el tradicional concert de Santa Cecília.

Com a peça final vam interpretar Orión de Santiago Quinto. És una obra espectacular. Si voleu flipar en colors escolteu estos vídeos de youtube, on la Banda d'Agost interpreta esta obra. (El problema és que no està sencera són 3 vídeos). Amb esta interpretació dita Banda va guanyar el certamen d'Alacant.

Per cert jo tocava les llàmines: xilòfon i lira.

Disfruteu!!!!

Ojalá...

2009-11-23T14:14:00.002+01:00

Amigos, hoy sólo entro para expresar un deseo, un sentimiento que estoy teniendo en estos momentos:

Ojalá no fuéramos prisioneros de nuestros compromisos, de aquello establecido...
Ojalá no fuéramos obligados a lo que es conveniente, a lo que está pactado....

;-)

La vida és bella!!!

2009-11-19T10:22:00.003+01:00

Amics hui només dir-vos una cosa:

LA VIDA ÉS BELLA..........

Smile, without a reason why
Love, as if you were a child
Smile, no matter what they tell you
Don’t listen to a word they say
'Cause life is beautiful that way

Tears, a tidal-wave of tears
Light that slowly disappears
Wait, before you close the curtain
There’s still another game to play
And life is beautiful that way

Here, in his eyes forever more
I will always be as close as you remember from before.

Now, that you're out there on your own
Remember, what is real and what we dream is love alone.

Keep the laughter in your eyes
Soon, your long awaited prize
Well forget about our sorrow
And think about a brighter day
'Cause life is beautiful that way

Concert Espai Jove 2009.

2009-11-17T08:43:00.013+01:00

Hola amics!!!!

Ací estic un dia més per a donar-vos a tots les gràcies per haver vingut a escoltar-me al meu concert d'este passat diumenge 15 de novembre. És un plaer vore com hi ha gent que any rere any ve a vorem i escoltar-me sempre amb ganes i atenció. I com al acabar els concerts veniu a felicitar-me. Jo faig cançons i poesies des de fa molts anys i ho faig per necessitat d'expresar les coses que porte dins. Però també necessite compartir-ho i no quedar-me-ho per a mi sola. I vos done les gràcies per estar ahí i deixar que compartisca amb vosaltres el que porte dins per mig de la música i la poesia.

També donar les gràcies des d'ací al Consell de la Joventut per donar-me la oportunitat d'actuar tots els anys i als tècnics de sò per la seua professionalitat. També agrair a la meua germana MªSales la seua col·laboració com a fotògrafa i a Vicent per deixar-me la seua guitarra acústica.

I ara compartirem també les fotos del concert. Ací teniu, espere que vos agraden.

Besos a tots!!!

Instantànies de la gravació del disc!!

2009-11-12T09:43:00.010+01:00

HOLA AMICS!!!!

Ja podeu entrar en la meua pàgina myspace:
http://www.myspace.com/lupecatala
i a l'apartat de fotos trobareu les primeres instantànies de la gravació del meu disc. Espere que vos agraden. Ací vos deixe una mostra de la sessió fotogràcica.
Des d'ací donar-li les gràcies a Paco el productor del disc, que va fer de fotógraf desinteresat.

Un salut i besos a tots!!!

Pròxims concerts de Lupe Català

2009-11-02T09:50:00.007+01:00

Hola a tots!!

Hui vos vull avisar dels meus pròxims concerts que seràn:

- Concert Espai Jove 2009:
Diumenge 15 de Novembre als Porxets de Sueca, c/ Sequial, a les 19 h de la tarda.

- Concerts de Novembre a l'Ateneu Popular de València:
Dissabte 28 de novembre a les 19h a l'Ateneu C/ Pere Bonfill, 12 de València.
(Prop del jardí botànic, de les torres de Quart i del Carrer Guillem de Castro)
(Podeu llegir també la notícia a http://www.ateneupopular.org/)

Bé amics espere que es pugueu passar algún d'estos dies i compartim junts una estoneta amb música i poesia.

Salut a tots!!!

A punto de caramelo!!! - Blog de MySpace de Lupe Catalá: |

2009-10-22T09:19:00.000+02:00

A punto de caramelo!!! - Blog de MySpace de Lupe Catalá: |

ISLÀNDIA: UN SOMNI FET REALITAT.

2009-09-30T13:11:00.121+02:00

Hola amics!!!
Ha arribat per fi el moment de pujar al bloc algunes fotos del que ha sigut de moment el viatge més impressionant de la meua vida.
Perquè no sé si ho sabeu amics, però aquest estiu s'ha acomplit un dels meus dessitjos de feia temps: Viatjar a la Terra de Foc i Gel: ISLÀNDIA, on he anat gràcies als estimats amics del QUE FEM d'Alzira.

Han sigut 6 dies que s'han quedat curts per a visitar un país que és pura natura i on pots notar que la Terra és un ésser viu. Fumeroles, geisers, catarates, rius, fiords, muntanyes, valls, llacs d'aigües termals, glaciars i llacunes que es formen del desgel, balenes, puffins (au anomenada frailecillo en castellà), cavalls, ovelles, vaques... Els colors verd, negre i blanc ho tenyeixen tot a un país on la fauna és extraordinària, la terra del subsòl calfa l'aigua d'on s'obtindrà la calefacció i on es crea la terra al punt on s'enjunten les plaques tectòniques americana i europea. Un país de contrastos on l'escalfor del subsol, res té a veure amb la gelor dels glaciars, i on pots veure lluir el sol, ploure, fer vent, fred, calor, tot en un mateix dia.

Una terra màgica i apassionant que si sou amants de la natura i la geologia, no deurieu deixar de visitar.

BENVINGUTS A ISLÀNDIA:

El Bloo Lagoon, conegut mundialment per el caracter curatiu de les seues aigües. L'aigua és aigua de mar que ve de 2000 metres baix de terra, viatja a través de la porosa lava i es mescla amb aigua dolsa i es produeix un intervanvi i mescla de sediments i minerals. Prop de la suprefície es produeix un concentrat ric en silici.

Anem a vore les BALENES!!!! Al vaixell moments abans de tirar fins la primera papilla, UF qué mareig: Estos mos volen matar!!!!
;-)

Fiord:

Pingvellir, parc natural on els primers colons escandinaus establiren el primer parlament a l'any 930. A més és una zona d'interés geològic per estar situada damunt de la falla submarina que separa les plaques tectòniques d'Europa i Amèrica.

Geysir, zona dels geisers:

Catarata Gullfoss:

Llac en el cràter del volcà inactiu Kerid:

Zona de les muntanyes de Landmanalaguar i del volcà Hekla, on no vam poder entrar pel mal oratge i per no dur jeep.

Catarata Seljalandsfoss, que es pot vore per davant i per darrere:

Catarata Skógafoss, impressionant pel seu ressò atronador:

Vik: Acantilat i les tres roques imponents que s'alcen en mig l'oceà:

Llengües del Glaciar Vatnajökull, el més gran d'Europa:

Llacuna glacial Jökulsárlón, que es forma del desgel de l'esmentat glaciar. Vam poder navegar per la llacuna amb un vaixell anfibi i vore els icebergs:

Cabanes vikingues:

Altres paisatges:

Animalets d'Islàndia:

Medusa

Ovelles

Gavina

Cavalls

Vaques

Puffins (no, esta foto no es meua l'he treta d'internet)

Imatges de Reykjavik:

Port.

Reykjavik des del vaixell.

La ORA de Reykjavik. Molt sofisticat, un aparatet d'estos per a cada cotxe.

Aquesta és la estauta d'un "payo" d'Islàndia Leifr Ericson, que va ser un explorador viking que anà a Amèrica del Nord i el seu campament va ser el primer assentament europeu a Amèrica, 500 anys abans que Colón. (Uns tenen la fama i altres.... .... una estàtua, jeje)

La catedral que estava en obres.

Musgo de Islandia.

Sopar de luxe per acomiadar el viatge: Filets de puffin (frailecillo) ahumats i petxuguetes de puffin a la brasa. Qué bo!!! (Tenia un sabor entre fetge i colom)

Aleta de balena i os de l'espina de la balena que estaven al pati de l'alberg.

Estàtua a l'aeroport de Keflavik:

Els núvols des de l'avió, tornant a Espanya:

ADÉU ISLÀNDIA, TORNARÉ...................

***************************************

Banda Sonora: "El feo Leo y los Cangrejos Locos" (jejejeje)

Espai patrocinat per:
"KIWIS LUPE: Los kiwis siempre, al alcance de su mano" (JAJAJAJAJAJAJAJA)

;-)

***************************************

Secció Poètica: Vicent Andrés Estellés.

2009-09-02T12:55:00.003+02:00

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella.

Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput.

ELS AMANTS

La carn vol carn.
Ausiàs March

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

MySpace.com Blogs - Lupe CatalÃÂ¡ MySpace Blog

2009-08-05T08:46:00.001+02:00

MySpace.com Blogs - Lupe CatalÃÂ¡ MySpace Blog

Shared via AddThis

Concert de Lupe Català i Toni de l'Hostal a Ca Bassot (Burjassot).

2009-08-04T09:28:00.008+02:00

Hola Amics!!

Ací estic un dia més per fer la crònica del gran event que tingué lloc el passat dissabte. Es va tractar de la festa de germanor i de celebració de l'estiu i les vacances, organitzada per l'Ateneu Popular de València i la COS. I va tindre lloc a Ca Bassot en Burjassot, un dels centres socials amb més solera i història de la comarca de l'Horta Nord.
El que jo no sabia era que just al mateix carrer on està ca Bassot va nàixer i viure la seua infància l'escriptor Vivent Andrés Estellés. De la qual cosa dona testimoni el panel de retjolets que vegeu (encara que no es llig molt bé)

Bé doncs, la festa començà amb la torradeta i després es pararen les taules i caigué el soparet molt ben caigut.

Una vegada acabades les viandes, començà el concert:

Podeu vore tot seguit al distingit públic que ens va vindre a escoltar.

La primera en actuar era la telonera del grandíssim i reconegudíssim artista Toni de l'Hostal, és a dir, jo. A continuació podeu vore les instantànies del meu recital. Podreu observar que vaig tindre el gran honor de ser acompanyada al guitarró, en la primera cançó del concert, pel ja anomenat Toni de l'Hostal.

Algúns cotxes, malgrat ser un carrer peatonal, no respectaren el "sarao".

Per cert mireu esta foto. Les senyores veïnes de la casa d'enfront que estaven assistint a l'espectacle, es van fer fans meues. La que m'abraça tot justet és família de Vicent Andrés Estellés.

A continuació teniu les fotos de l'actuació del gran Toni de l'Hostal que, amb la seua gràcia natural, va fer brollar les rialles de tot el públic.

I ací acaba la crònica de la gran nit, amics.

Fins la pròxima!!!!

Sueca Sona a l'Informatiu Sueca Televisió del 29 de juny

2009-07-31T13:49:00.003+02:00

El passat dia 28 de juny com ja sabeu vaig donar el meu concert emmarcat a les jornades Sueca Sona 2009.

Ací tot seguit teniu el vídeo de la notícia que va sortir en Sueca Televisió l'endemà deia 29 de juny. Heu de tirar una miqueta avant. Jo aparec sobre el minut 2:26.

Fins aviat amics!!

IX Encuentro de Bandas de Música Ciudad de Talavera.

2009-07-08T09:00:00.090+02:00

Hola Amics!!!!

Com sabeu, el passat cap de setmana, la Banda Unió Musical de Sueca va acudir a participar en el "IX Encuentro de Bandas de Música Ciudad de Talavera, Salvador Ruíz de Luna", que es celebra tots els anys en estiu. Enguany la banda de Talavera compleix 100 anys, i per tal motiu van decidir que una de les bandes convidades fora valenciana. I precisament fou convidada la Banda Unió Musical de Sueca, per haver guanyat l'any passat el Certàmen de Bandes de música "Villa de Dos Barrios", que com sabeu és també una localitat toledana.

L'autobús va eixir de la granja arrocera ben matinet i el viatge va transcórrer apaciblement. El primer que ens vam trobar al arribar, va ser la grata sorpresa de l'Hotel en que ens allotjávem. És un Hotel novíssim decorat al "último grito" i les habitacions per a qué contar. Enormes i xulíssimes. Mireu les fotos, per a mostra un botó.

De seguida tocava el dinaret. I ja el comedor prometía. Pero quan ens tragueren el dinar, res a vore en el rantxo que ens feren l'any passat on vam dinar. A mí em va semblar boníssim. Hi ha qui deia que s'havia quedat en gana. No se, jo em vaig quedar la mar de bé. I tot seguit teniu imatgens de tots els comensals.

"Xè qué bo, MANOLO..."

Per la tarda després de descansar tocava el passacarrer. A continuació les fotos. Ahí teniu primer que res els artistes de la precussió, jejeje...

En arribar als "Jardines del Prado" on era el concert, ens vam posar de seguida a acondicionar l'escenari, perquè nosaltres erem els primers en actuar. Tot seguit podeu vore'ns a Isidro i a mi, montant-mos la paraeta. Isidro la mustipercussió i jo els timbals (algo ximbaets).

I començà l'acte presentant a tots els directors de les 3 bandes que anaven a actuar i amb el discurs de l'alcalde. Que a mi em semblà que no era alcalde de bades perque quina làbia que tenia. Això de: "Nuestra banda de Talavera con un pasado glorioso, un presente brillante i un foturo prometedor..." a mí m'arribà a l'ànima.

I per fí la nostra actuació:

Agárrate Saxo “Pasodoble flamenco y de concierto” - J. Montañés
Jericho - Bert Appermont
Praise Jerusalem - Alfred Reed

La segona banda en actuar fou la Agrupación Musical Banda de Música de Ciudad Real, amb les següents obres:

Al Centenario “Pasodoble” Ferrer Ferran
El Tambor de Granaderos “Obertura” R. Chapí
Charles Chaplin “Selección” (Arreglo M. Peeters)

Per últim la Banda de Música de Talavera de la Reina que va interpretar:

Gerona “Pasodoble” - S. Lope
Rienzi “Obertura” - Ricardo Wagner
Mosaico Th3 “Selección” - Popular
Chimo “Marcha Árabe” - José Mª. Ferrero

Hi ha que destacar l'actuació del timbalero-clarinetista de la Banda de Talavera. En la marxa mora es posà a tocar els timbals i ens va deixar mocats de lo bé que tocava. Però quan s'acabà la marxa va i ens donem cónter que s'assenta al clarinet i ens deixà doblement mocats. Un crack...

I en acabar el festival, teniem allí unes tauletes preparades per a la picaeta. Xè qué bona estava...
I mireu ací les 4 xiques més guapes de la banda, jejeje.

La cervesseta, qué bona....

Quina risa....

El diumenge de matí carregàrem maletes i al autobús. Mireu quines cares:

El diumenge la pel·lícula es va titular: "Toledo, misión imposible". Així que no va poder ser. Altra vegada serà. Al menys poguérem fer unes fotos panoràmiques prou xules.

I ací acaba la crònica amics. La veritat que ha sigut un cap de setmana complet i divertit. I ho hem passat d'alló més bé. Sobre tot amb els acudits de Julià: JAJAJAJAJAJAJAJA......

Un salut a tots!!!

Concert Sueca Sona 2009 (Diumenge 28 de juny)

2009-07-01T09:47:00.019+02:00

Hola amics!!

Ací estic hui, per fer la crònica del concert-recital que vaig donar el passat diumenge dia 28 de juny a Sueca, emmarcat en les jornades Sueca Sona 2009.

Ja han sigut prou vegades les que he donat concerts a Sueca, la menua ciutat, però encara no ho havia pogut fer a les jornades Sueca Sona. Ni tampoc havia encara pogut cantar a la Biblioteca Suecana, un espai íntim i recollit, que és ideal per a un recital com el que vaig donar el passat diumenge.

El recital es va composar d'un recull de les meues millors cançons. Títols com: "Despullar l'ànima, "Qué inspiración la de un poeta", "Testimonios de la luna", "Ojalá", etc. Cançons que alguns dels meus amics que sempre venen a escoltar-me ja coneixen i sempre em demanen.
Però a banda, cosa que no havia fet encara en un concert, també vaig voler intercalar entre mig de les cançons, el recital d'algunes de les meues poesies acompanyades amb música d'Erik Satie.
Intentant representar amb el conjunt de les cançons i poesies, tots els sentiments possibles. Referències a la cançó, a la poesia, a la soledat, l'amor, la pau en la natura, etc. I com no, per acabar, l'optimisme, l'alegria i els dessitjos d'estimar, que van ressonar en la última poesia que he fet: "Beure'm el món", i en la cançò "Només hi ha un camí".

Amb aquestes peces plenes d'optimisme i bones vibracions vaig acabar el recital, amb els aplaudiments de tots els assistents, que en acabar el concert vingueren a felicitar-me, senyal que els havia agradat.

Des d'ací vull agrair la presència de tots els que vinguereu a escoltar-me, familiars i amics entre ells. Demostreu cada vegada que us importe i que esteu al meu costat. En esta vida és molt importat tindre qui t'escolte i vosaltres sempre veniu a escoltar-me i això és molt d'agrair. Fer concerts només té sentit si hi ha algú per escoltar-te. I sou volsaltres, familia, amics i demés gent que ve a sentir-me els que feu que continue.

Vos done de cor a tots les gràcies!

I ara tot seguit podeu vore les instantànies del moment.

Besos a tots!!!!

Nit de Sant Joan al Corral de Rafael (Alcúdia)

2009-06-30T09:09:00.007+02:00

Hola amics!!

El passat dia 23 de juny, la nit de Sant Joan, vaig ser convidada a cantar en un recital que va tindre lloc al Corral de Rafael. Es tracta d'un mas situat en un enclau muntanyenc del terme de l'Alcúdia que va ser restaurat per l'ajuntament de dita localitat. I es fa servir per dur a terme diferents activitats, entre elles, activitats culturals.

Els amics del Corral de Rafael, han organitzat enguany un concert per la nit de Sant Joan, on han sigut convidats artistes de tot arreu del nostre territori.

L'amic Toni de l'Hostal que és de l'Alcúdia, em va dir si volia participar, i jo vaig accedir encantada. En principi no sabia qué anava a trobar. Però al arribar em vaig donar conter que els artistes que allí estaven convocats, eren del milloret que hi ha a la nostra terra. No teniu més que pegar una miradeta als noms del cartell.

Així que va ser per a mi un honor compartir escenari amb tants i tan bons artistes. A més, que va ser la primera vegada que he tingut ocasió de donar-me a conéixer com a cantautora fora de les fronteres de Sueca.

Vaig cantar només 3 cançons del meu repertori, però va ser especial el clima de silènci que es va crear i el respecte d'aquell públic, tots escoltant-me amb molta atenció. Amb un públic com aquest és molt més fácil pujar a un escenari.

Des d'ací felicitar als artistes que ho van fer estupendament i també als organitzadors de l'event.
I moltes gràcies a Toni de l'Hostal per haver confiat en mi sense conéixer-me massa, ni haver-me vist cantar prèviament.

Moltes gràcies a tots i no dubteu que tornaré per l'Alcúdia.

A continuació algunes fotos.

PD: per cert si voleu vore més fotos i la notícia de l'event, entreu en el bloc del Corral de Rafael.
http://corralderafel.blogspot.com/2009/06/una-nit-magica.html

SECCIÓ POÈTICA: ROíS DE CORELLA.

2009-06-18T12:36:00.004+02:00

Hola amics!!

Torne al bloc per seguir amb la secció poètica. Avui parlaré d'un escriptor valencià. I el primer escriptor valencià a qui dedique la meua secció poètica, no podia ser altre que Joan Roís de Corella. ¿Perquè? Doncs perquè el carrer on visc porta el seu nom. I pense que no es casualitat que una poetesa i cantautora com jo, haja anat a parar a un carrer dedicat a un escriptor i poeta.
Bé ací teniu algunes dades sobre ell i un dels seus poemes amb la traducció (Por si lee alguien esto que no entienda muy bien el valenciano antiguo)

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 1435 - València, 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària. Tant la seva vida, com la seva obra, estan condicionades per les transformacions socioculturals que es van produir al segle XV amb el pas de l'època medieval al Renaixement. Fill major d'un noble cavaller (Ausiàs Roís de Corella), Corella es decantà per la carrera eclesiàstica com l'única solució possible.

Va tenir dos fills amb Isabel Martínez de Vera, però segons sembla no va arribar a casar-se, segurament perquè arribà a ser sacerdot. També tingué relacions amoroses amb tres altres dames. Aquesta vida tan agitada ens dóna a entendre que la dedicació religiosa no va ser producte de cap mena de vocació, sinó un refugi per tal d'evitar les activitats polítiques i militars.

Mantingué relacions literàries amb els escriptors de l'aristocràcia valenciana de la segona meitat del segle XV, amb Bernat Fenollar i amb el príncep Carles de Viana. Va morir el 1497.
La seva obra –escrita en vers i en prosa i de temàtica tant religiosa com profana– va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell sabia de memòria algunes de les seves obres.

«Del mal que pas no puc guarir
si no em mirau
ab los ulls tals que puga dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.

Si muir per vós,
llavors creureu l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu.

Que el mal que pas no em pot jaquir
si no girau
los vostres ulls que em vullen dir
que ja no us plau
que jo per vós haja morir.»

«De este mi mal no he de salir
si no me miráis
con ojos tales que pueda decir
que no os place más
que por vos tenga que morir.

Si por vos muero, os creeréis
mi amor tan fuerte,
y no podrá evitarse que lloréis
la triste muerte
de aquel a quien ahora no queréis.

Que este mi mal no se me puede ir
si no me giráis
los ojos, que me quieran ya decir
que no os place más
que por vos tenga que morir.»

Audició Fi de Curs dels alumnes de Percussió del Conservatori José Serrano (Unió Musical) de Sueca.

2009-06-11T09:28:00.033+02:00

Hola amics!!

Ahí va la crònica de l'event que va tindre lloc ahir dia 10 de juny: L'audició dels alumnes de Percussió del Conservatori Professinal José Serrano de Sueca.

Després de moltes sessions d'assaig, on el nostre mestre Paco Tirado va traure els cavells verds, per fi va tindre lloc l'audició de Percussió ahir dimecres al Casino Ateneo Sueco, al local d'assaig de la Banda i on donem classe de percussió.

L'audició va començar amb el solo del nostre company Isidro que va a presentar-se a la prova d'accés al grau mitjà. Isidro va interpretar les peces que té preparades per a la prova que son:

- Three to go, per a multipercussió.

- Tryton, per a timbals.

- Una sonatina per a marimba.

Tot seguit, tot el grup d'alumnes vam interpretar quatre peces en conjunt que van ser:

- The clown.

- Presto.

- La pantera rosa (banda sonora)

- La vida es bella (banda sonora)

Val a dir que malgrat la preocupació del nostre mestre Paco Tirado, que al principi es pensava que la cosa no eixiría, per fí la audició va eixir perfecta. Tots ho vam fer d'allò més bé. Destacant l'actuació de Miguel, el més benjamín del grup, que al final va tocar el bongos de meravella.

Ara toca anomenar a tots els alumnes que som: Miguel, Joan, Josep, Isidro, Victor i una servidora Lupe.

I també des d'ací, agrair l'assistència de familiars i amics a l'audició. I també a Jonathan que va fer de fotògraf desinteresat.

Moltes felicitats a tots de part de la vostra companya i molt de ànim per a seguir en la percussió que és una meravella.

Xicons: LA PERCUSSIÓ ÉS VIDA!!!!!!

I ara a continuació teniu les fotos.

(PD: de normal es poden descarregar les fotos punxant damunt, però si teniu algun problema i no podeu descarregar alguna foto, m'envieu un correu a canta_lupe@yahoo.es diguent-me la foto que voleu)

Esta foto requireix un comentari, mireu la mà de Victor, li va més que meló...

SECCIÓ POÈTICA: MARIO BENEDETTI.

2009-05-19T12:44:00.003+02:00

Hola amics!!

Ja sé que fa poc que vaig escriure una entrada al bloc de la Secció Poètica. En realitat la idea es deixar un poc més de temps entre una i altra. Però ahir vam conéixer la notícia de la mort d'un gran escriptor i poeta d'Uruguay: Mario Benedetti.

Del que pot considerar-se que és el poeta del compromís, de l'amor i de la alegria, ací vos deixe hui un dels seus poemes més coneguts.

Te quiero

Tus manos son mi caricia,
mis acordes cotidianos;
te quiero porque tus manos
trabajan por la justicia.

Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Tus ojos son mi conjuro
contra la mala jornada;
te quiero por tu mirada
que mira y siembra futuro.

Tu boca que es tuya y mía,
tu boca no se equivoca;
te quiero por que tu boca
sabe gritar rebeldía.

Si te quiero es porque sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

Y por tu rostro sincero.
Y tu paso vagabundo.
Y tu llanto por el mundo.
Porque sos pueblo te quiero.

Y porque amor no es aureola,
ni cándida moraleja,
y porque somos pareja
que sabe que no está sola.

Te quiero en mi paraíso;
es decir, que en mi país
la gente vive feliz
aunque no tenga permiso.

Si te quiero es por que sos
mi amor, mi cómplice y todo.
Y en la calle codo a codo
somos mucho más que dos.

SECCIÓ POÈTICA: ANTONIO MACHADO

2009-05-13T10:07:00.005+02:00

Hola amics!

Torne a entrar al bloc per seguir amb la secció poètica que vaig començar fa un temps.

Avui toca el torn a un gran poeta espanyol, el per tots de sobra conegut Antonio Machado. Un poeta que ens va deixar una extensa obra. Poesies precioses de les quals ací vos deixe una de les més conegudes, disfruteu-la:

Todo pasa y todo queda,

pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.

Nunca perseguí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los hombres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.

Me gusta verlos pintarse
de sol y grana, volar

bajo el cielo azul, temblar

súbitamente y quebrarse...

Nunca perseguí la gloria.

Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

sino estelas en la mar...

Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso...

Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

"Caminante no hay camino,

se hace camino al andar..."

Golpe a golpe, verso a verso.

MI EXPERIENCIA EN EL AYUNO DE SEGART.

2009-05-07T15:29:00.013+02:00

¿Cómo podría empezar? ¿Cómo podría expresar lo que ha significado para mí vivir el ayuno en Segart?

Quizá deba empezar contándoos qué fue lo que en principio me animó a acudir al Ayuno. Desde hacía tiempo me sentía pesada, con malas digestiones, la barriga hinchada y ardores de estómago. Recordé los ayunos de Segart que me había relatado mi amigo Xavi y a los que él había acudido ya en dos ocasiones. Me animé a apuntarme con la esperanza de mejorar mis digestiones y también para depurar mi organismo. Pero después de ya haberme apuntado, estaba un día pensando y me di cuenta que en realidad el ayuno, no era para mí sino un paso más en el proceso de vida que yo ya estaba llevando y trabajándome a otros niveles. Intentando depurarme mental, psicológica y espiritualmente. Intentando parar y vaciar de cosas que me habían llenado hasta ahora. Para adquirir nuevas perspectivas, para mejorar como persona. Parar, vaciar, limpiar y dejar un espacio vacío y limpio para poder volverlo a llenar. Y entonces ví claro cómo las personas somos un todo. Nuestra mente y nuestro cuerpo van a una, si los separamos la cosa va mal.

Comencé el régimen del preayuno y ya los primeros días noté la mejoría en mi estómago y dejé de tener ardores. Bueno, pensé, ya sólo por esto vale la pena.

Y llegó el día de ir a Segart. Y lo que allí encontré y lo que allí viví, no lo había imaginado ni por un momento.

La gente en general se sorprende cuando les dices que te vas una semana para estar en un lugar donde no vas a comer en 6 días, solamente vas a beber agua y encima pagas. Si sólo fuera eso… Pero no. El ayuno en Segart es mucho más que eso. Yo me quedo con las caras de la gente, con los abrazos, los besos, algunas lagrimitas furtivas y muchas sonrisas. Me quedo con la vida que se da a raudales, con la toma de tensión y el peso por las mañanas, los estiramientos, las meditaciones. Las actividades, los paseos por la montaña, por la playa. Las charlas del Dr. Paco Verdú. Las dinámicas: Biodanza, yoga, Aikido. La hidroterapia de colon. Los pequeños malestares que sabes que son un paso necesario para estar mejor después. Las infusiones por la mañana, por la noche. Las charlas, las recetas vegetarianas apuntadas en una libreta. Los textos para reflexionar y las reflexiones que cada uno aportaba después de las meditaciones, pidiendo o dando gracias Dios. Me quedo con el cariño. Con el caldito de la última noche y la manzana del último día que nos supieron a gloria. Con las fotos preciosas y con los paisajes, las flores, el cielo, las montañas, el arco iris. Me quedo con todo eso y con toda la gente del ayuno y de Betsaida prendida para siempre en el corazón.

Cuando le contaba a una amiga cuánto me gustaba abrazar y besar a todos por la mañana y por la noche, me preguntó: ¿Y tú con eso ya te alimentabas?
Y yo le contesté: Claro, porque no sólo de pan vive el hombre.

Y solamente te das cuenta de estas cosas cuando te falta el alimento, te das cuenta de que hay muchas cosas importantes de las que poderse también alimentar. Y te das cuenta de lo mal que tratamos a los alimentos y lo poco que los valoramos.

Ahora, después de dos semanas y media de haber finalizado el ayuno, puedo decir que me encuentro mejor que antes de comenzar el proceso. Cuando volví del ayuno estaba por supuesto algo débil, pero poco a poco me recuperé de fuerzas hasta el punto de encontrarme mejor, más ligera y enérgica y con menos sueño y sopor tras las comidas. También deciros que el ayuno me ha servido para replantearme mi alimentación y comenzar a seguir los consejos de dieta vegetariana del Dr. Verdú.

Por último os diré que para mí el ayuno en Segart ha sido una gran experiencia y me ha reportado no sólo salud física sino también mental y sobre todo me ha hecho ganar un puñado de amigos. Amigos de verdad. Porque cuando abrazas y besas a alguien como se abraza y besa en Segart, esa persona ya será por siempre tu amigo.

Bueno y para acabar aquí os dejo un poema que escribí justo antes de ir a Segart, bajo la expectativa de vivir intensamente el ayuno:

AYUNO (27-3-2009)

Ahora me siento liviano,
no peso nada.
Ya me deshice del lastre que soportaba.

Ahora me siento ligero
y esta mañana,
vi florecer el verano sobre mi alma.

Agua que riegas mis venas
rocío del alba,
ven a lavar mis entrañas de madrugada.

Brisa que vienes del monte
brisa lejana,
ven a secar mis heridas, que me hace falta.

Hace tiempo que arrastraba
una fuerte carga,
que estaba trabando mi mente, mi cuerpo y alma.

Y por fin he comprendido
lo que me pasa,
todo lo que me llenaba ya no me sacia.

Algo caducó en mi seno
algo se ha muerto,
pero renació con fuerza un “yo” más nuevo.

Ahora me siento liviano
y sin peso a rastras,
hoy podré emprender el vuelo hacia el mañana.

(Unas cuantas fotos más)

SIEMPRE ESTARÉ A TU LADO.

2009-04-29T14:01:00.006+02:00

Hola amigos!!

Como ya queda poco para el mes de mayo que entra pasado mañana, he cambiado ya la frase y foto del mes. El mes de mayo es el mes de las flores. Además se da la casualidad que es el mes en que yo nací, igual que las flores ;-)

Por eso he querido poner una imagen de dos flores que crecen juntas y se dicen: Siempre estaré a tu lado. Sobran las explicaciones ¿verdad?

La foto está hecha en la subida al Garbí en la sierra Calderona y son flores de jara. Ahora os añado aquí otras fotos de flores. Las de jara son de la Sierra Calderona y las amapolas son de Chelva.

Y os digo a todos que en primavera salgais al campo y disfruteis del estallido de colores, olores, sonidos...

¡LA VIDA ES BELLA! Y está ahí fuera para que la disfrutes!

Besos.

AYUNO

2009-04-07T13:33:00.003+02:00

Hola amigos!

Aquí estoy un día más, esta vez para hablaros de una técnica curativa que muy poca gente conoce: El Ayuno.

Y qué mejor que reproduciros un fragmento de un libro sobre el ayuno que me estoy leyendo:

(Si alguien quiere saber o leer más entrad en

http://www.betsaida.es/alimentacion.htm

El ayuno es, simplemente la abstención total de alimentos sólidos o líquidos (que no sea agua pura) a lo largo de períodos de duración variable. El propósito del ayuno es que la ausencia de alimento permita que parte de la energía que poseemos, al no emplearse en el proceso alimenticio, se regenere y se dedique a limpiar y desintoxicar el cuerpo.

Los excesos que cometemos con la sobrealimentación, el alcohol, el tabaco, los alimentos refinados, el trasnochar, etc hacen que aumente nuestra toxemia celular y con ello los trastornos de salud. La abstinencia alimenticia ayuda a eliminar esta toxemia.

Por algo los animales cuando están enfermos siguen el instinto que les incita a ayunar. Y no sólo ellos, el hombre, ante un momento de tensión, un fuerte disgusto o, incluso, una situación de euforia o una enfermedad, deja de comer. Esto demuestra que el poder de curación del cuerpo pasa por dejarlo descansar al máximo. Es como si se colgara el cartel de “cerrado por limpieza e inventario”.

Ayunar es la fuerza de tu debilidad, es la debilidad que se transforma en fuerza psicológica y establece contacto con tu ser más profundo.

Mente y cuerpo se ponen de acuerdo para conocerse y estar a solas, sin intermediarios; para estar en comunión y así tratar de descubrir la verdadera realidad de ambos y adentrarse en el misterio de la vida.

Ayunar no supone atormentar o machacar nuestro cuerpo. Ayunar es regenerarse. La mayoría de los hombres y mujeres cuando tienen los medios necesarios comen demasiado. Esta sobrealimentación tiene muchos inconvenientes, aumenta la toxemia celular y por tanto provoca numerosos trastornos de salud. Estos conceptos conectan con el pricipio higienista de que “ La enfermedad no es la enemiga del organismo sino el medio para eliminar la toxemia corporal excesiva”

El ayuno sirve para que el organismo descanse, para desintoxicar de venenos y toxinas nuestra sangre y órganos fatigados de los tóxicos que acumulamos.

Este reposo vitaliza nuestro cuerpo, puede corregir los desmanes que hemos cometido con él (comer en exceso, trasnochar, alcohol, alimentos refinados, vida sedentaria, etc..). Sirve para curar muchas enfermedades: hepatitis, reumatismos, obesidad, sinusitis, tumores, etc.).

La gente poco enterada se sorprende cuando se habla de ayuno. Algunos lo consideran como una práctica medieval o un medio extravagante de purificación utilizado por ciertos espiritualistas, otros como un medio de adelgazar.

La tendencia materialista de nuestro mundo occidental induce a la gente a una sobredosis de comida y el hecho de abstenerse de comer se considera un sinsentido. Sin embargo, nosotros pensamos que “ El ayuno es el medio ideal para recuperar la salud”.

Nova Secció al Bloc: SECCIÓ POÈTICA.

2009-04-02T09:14:00.008+02:00

Hola amics!!

Hui encete una nova secció al meu Bloc, on periòdicament aniré insertant poseies de poetes famosos tant en llengua castellana com en llengua valenciana/catalana.

Per si no ho sabeu, jo a part de cantautora sóc poetessa. De fet vaig ser abans poetessa que cantautora. Així que des d'ací pretenc rendir un tribut a la Poseia i als poetes, publicant algunes de les poesies que a mi més m'agraden.

Hui li toca el torn a una gran poetessa espanyola que a mi em va impactar molt quan era menuda, perquè va escriure molta poseia per a xiquets. Ella es Glòria Fuertes i ací teniu una de les meues poesies favorites amb la que jo disfrutava quen era menuda:

LA OCA LOCA

Doña Oca toca la ocarina,
y prefiere el lago a la piscina.
Este es su marido el Oco,
—que no está cuerdo tampoco.

Doña Oca Plumapoca,
en el hueco de una roca,
la ocarina toca y toca.

—Esto no hay quien lo soporte,
—dijo el Oco, su consorte.
—Esto no hay quien lo soporte.
¡Al agua patos! (¡Qué corte!)

—Esta Oca es la oca,
y nado porque me toca
—dijo el Oco.
(Nadando se quedó yerto
por no escuchar el concierto).

Y la Oca enloquecida
puso huevos sin medida.
—¡Veinte patos! ¡Qué patada!
Y yo sola, abandonada.
—dijo la Oca.

La familia numerosa,
era insoportable cosa.
Le piaban veinte patos
y pasaba malos ratos.
¡Tanto pico, tanta boca!
La Oca se volvió loca.

"Cul de mal asiento"

2009-03-26T13:32:00.001+01:00

Ja ho sé, que sóc un cul de mal asiento.

Ara he tornat a canviar el format del bloc. Es que el primer em fartava i el segon no m'acabava d'agradar, era massa obscur.

Ara l'he possat blanquet. S'admeten suggerències.

Podeu dir-me el que vos pareix.

Ala adeu!!!

Siguiendo con UNA NUEVA TIERRA

2009-03-20T12:27:00.003+01:00

Leed el final del libro. (Si no os importa que os destripe el final)

No tiene desperdicio. Este libro es GENIAL:

"Y vi un nuevo cielo y una nueva tierra", escribió un profeta de la Biblia. Los cimientos de la nueva tierra están en el nuevo cielo, en el despertar de la conciencia. La tierra (la realidad externa) es solamente el reflejo externo de ese cielo. El surgimiento del nuevo cielo y, con él, de la nueva tierra, no son unos sucesos liberadores que hayan de suceder en un futuro. Nada nos habrá de liberar porque la libertad está solamente en el momento presente. Ese reconocimiento es el despertar.

El despertar como un suceso futuro carece de significado porque despertar es reconocer la Presencia. Así, el nuevo cielo, el despertar de la conciencia, no es un estado futuro al cual aspiramos llegar. El nuevo cielo y la nueva tierra están emergiendo dentro de nosotros en este momento y, si no es así, entonces no son más que un pensamiento. ¿Qué les dijo Jesús a sus discípulos? "El cielo está aquí, en medio de vosotros".

En el Sermón de la Montaña, Jesús hizo una profecía que pocas personas han comprendido hasta la fecha. Dijo, "Bienaventurados los humildes, porque ellos heredarán la tierra". ¿Quiénes son los humildes y qué quiere decir eso de que heredarán la tierra?

Los humildes son quienes carecen de ego. Son las personas que han despertado a su naturaleza esencial verdadera y reconocen esa esencia en todos "los demás" y en todas las formas de vida. Viven en el estado de entrega y sienten su unicidad con el todo y con la Fuente, encarnan la conciencia despierta que está cambiando todos los aspectos de la vida en nuestro planeta, incluida la naturaleza, porque la vida en la tierra es inseparable de la conciencia humana que la percibe y se relaciona con ella. Es así como los humildes heredarán la tierra.

Una nueva especie comienza a surgir en el planeta. ¡Está surgiendo ahora y es usted!

UNA NUEVA TIERRA

2009-03-13T10:29:00.003+01:00

Hola Amics!!

Avui entre per a compartir en vosaltres una historieta que apareix en el llibre "Una nueva Tierra" de Eckhart Tolle. El llibre no té desperdici i tal com el llibre de "El Poder del Ahora" del mateix autor, es boníssim i ens permet descobrir moltes coses en les quals no heviem reparat. Fins i tot dóna una nova perspectiva a les ensenyances dels grans mestres con Jesús i Buda. I el que és més importat ens ensenya com funciona la ment humana i com podem alliberar-mos de la infuència de la ment per a poder estar en pau i gaudint del moment present.

Vos recomane a tots la lectura d'este autor. Vos agradarà segur. També estan els llibres en mp3 si algú li interessa vos ho puc passar.

Bé i ahí va el trosset extret del llibre "Una nueva Tierra"

La conexión profunda entre todas las cosas y todos los sucesos implica que los rótulos mentales de "bueno" y "malo" no son más que ilusiones. Siempre implican una perspectiva limitada, de tal manera que son verdaderos solamente de manera relativa y temporal. Así lo ilustra la historia de un sabio que se ganó un automóvil costoso en una lotería. La familia y los amigos se alegraron mucho por él y quisieron celebrar. "¿No es maravilloso?" exclamaron. "¡Eres tan afortunado!" El hombre sonrió y dijo, "Quizás". Durante algunas semanas disfrutó su automóvil hasta que, un buen día, un conductor ebrio chocó contra él en una esquina y el hombre terminó herido en el hospital. Los familiares y amigos acudieron a verlo y le dijeron, "Qué mala suerte". Nuevamente, el hombre sonrió y dijo, "Quizás". Mientras estaba en el hospital, hubo un deslizamiento de tierra y su casa cayó en el océano. Nuevamente, los amigos fueron a verlo al día siguiente y exclamaron, "Qué suerte tan grande que hubieras estado aquí en el hospital". Su respuesta fue la misma: "Quizás".
Ese "quizás" del hombre sabio representa la renuencia a juzgar cualquier cosa que pueda suceder. En lugar de juzgarla, la acepta por lo que es, de manera que entra a estar conscientemente en consonancia con el orden superior. Sabe que a la mente le queda imposible muchas veces comprender el lugar o el propósito de un suceso aparentemente aleatorio en medio del tapiz del todo. Pero no hay sucesos aleatorios ni cosas que existan aisladamente por sí solas. Los átomos que componen nuestro cuerpo se forjaron en algún momento dentro de las estrellas y las causas del suceso más insignificante son virtualmente infinitas y están conectadas con el todo de manera que escapa a toda comprensión. Si quisiéramos devolvernos a encontrar la causa de cualquier suceso, tendríamos que remontarnos hasta el comienzo de la creación. El cosmos no es caótico. La palabra "cosmos" en sí significa orden. Pero no es un orden comprensible para la mente humana, aunque sí es posible vislumbrarlo a veces.

Canvi al Bloc

2009-03-05T10:04:00.002+01:00

Hola amics!!!

A mi m'agrada el canvi. Jo sóc de les que ràpid s'avorreixen de les coses sempre iguals.
I ja m'avorria entrar al bloc i vore-li sempre la mateixa aparença. Aixina que li he posat un altra plantilla.

Espere que vos agrade esta nova aparença que es quedarà una temporadeta. Podeu donar-me la vostra opinió amb un comentari.

Ala, fins un altra amics!

FONOTECA del Certamen de Bandes Villa de Dos Barrios.

2009-02-25T10:41:00.002+01:00

Hola amics!!

Per si alguns de vosaltres no ho sabeu, la Banda de la Unió Musial de Sueca, de la que forme part, va guanyar el passat estiu el Certamen de Bandes Villa de Dos Barrios (Toledo).

Al certamen van participar altres bandes con son: Riola, Ibi i Arenas de San Pedro, així com també la Banda amfitriona de Villa de Dos Barrios.

Per als que no ho sabeu, la pàgina del Certamen és:

http://www.certamendosbarrios.es/

Ací podreu trobar tota la informació, fotos, etc. Però el que jo més destacaria és la FONOTECA. Ahí podeu entrar i tranquil·lament, escoltar des del vostre ordinador tot el que es tocà el dia del certamen gravat en directe, per totes les bandes.

Així que ja podeu escoltar la interpretació de les tres peces que la Banda Unió Musical de Sueca va tocar eixe dia, que li va valdre el primer premi en el Certamen.

Mol bé amics fins un altra.

QUINA FESTA VAM MONTAR!!!

2009-02-17T09:20:00.025+01:00

Hola amics, ací estic per a contar-vos com vaig quedar el dissabte, dia dels enamorats, al recital que vaig fer al Pub ITACA Copas d'Algemesí.

La veritat que la experiència va ser molt bona. Vaig tindre una gran acollida, començant pel personal del pub: Evaristo, Ernesto i Mª Àngels i acabant per tots els clients que eren tots gent molt simpàtica.

La cosa va començar sobre les 23,30. Acompanyada del meu amic Jose d'Algemesí, vaig arribar i vaig montar la "paraeta" i allà va, vaig començar a cantar. El públic de seguida es va ambientar i no dubtaven en aplaudir a cada cançó. Però la festa va arribar al seu cim, quan aparegué la meua benvolguda amiga Pilar, que va comboiar a tots els seus amics, per vindre a vorem actuar. A partir d'ahí tot el públic es va entregar demanant cançons i fins i tot cantant.

Des d'ací donar les gràcies a la bona acollida per part del personal de ITACA Copas. També agrair a la meua amiga Pilar el haver vingut amb la seua parella Jose i tota la seua tropa d'amics, (Juan, Laura, Antonio, MªJosé, Salva i Esther), cosa que té molt de mèrit perquè vingueren des de Catarroja. I per últim també un salut a totes les persones d'Algemesí que acudiren eixa nit al pub i que foren molt amables i demostraren la seua simpatia pròpia dels habitants de la Ribera.

Per a il·lustrar tot l'anterior, ací van les fotos:

14 Febrer: Recital de Lupe al Pub ITACA d'Algemesí.

2009-02-11T09:12:00.001+01:00

Amics! Hui entre al bloc per a convidarvos a tots al recital que donaré el pròxim dissabte 14 de Febrer, a partir de les 11 de la nit al Pub "ITACA copas " d'Algemesí.

Es tracta més que de un concert, de música per acompanyar l'ambient. Mentre la gent estiga per allí passant l'estoneta, xarrant i prenint una copeta, allí estaré jo cantant el meu repertori de cançons, per amenitzar la vetlada.

Música en viu per a ambientar la nit en un lloc on es trobareu com a casa: El Pub ITACA. És un local molt acollidor on estareu molt agust.

L'adreça del bar, per si algú no coneix la zona és:

Parc Salvador Castell, 23. Algemesí.

Vos espere a tots per pasar junts la nit del dissabte!

QUALITATS DEL BON AMIC.

2009-02-10T12:22:00.004+01:00

Hola amics hui tenia ganes de fer una reflexió sobre l'amistat.

En esta vida, he trobat gent que pensava que eren amics i no he tardat en descobrir que no ho eren. He conegut fins i tot persones que m'han dit que la meua amistad era important i després no ho han demostrat en absolut.

Mentre que al contrari, també ha trobat persones que no m'ho han dit de paraula, però m'han demostrat en fets que els importava. Gent que encara que estigues molt de temps sense vore saps que no et van a fallar mai. Això pense que és un vertader amic. Algú en qui pots confiar de veritat. I que no t'enganya, que sempre et diu la veritat. I sobre tot que confia en tú.

He trobat una llista de característiques del bon amic, extreta de un llibre anomenat "Fortalezas Humanas" (Ediciones Grijalbo). Dedicat a tots els meus amics, ahí va:

Cualidades del buen amigo:

• Te acepta como eres y te aprecia por ti mismo.

• Está junto a ti cuando lo necesitas.

• Respeta tu forma de pensar y te respeta y valora siempre.

• Es tu amigo aunque todos te abandonen.

• Te comprende también en los momentos de enfado.

• Jamás te traiciona ni habla mal de ti a tus espaldas.

• No es posesivo, te deja ser tú y ejercer tu libertad.

• Es comprensivo y fiel y jamás te aprecia por interés.

• Sabe tanto perdonarte como pedirte perdón.

• No admite jamás chismes ni cotilleos sobre ti.

• No es acaparador ni te quiere para sí de manera exclusiva. Te permite que estés abierto a otras amistades.

• Sabe salvar la amistad después de los enfados mutuos.

• Sabe guardar secretos y es sincero contigo

• No gasta bromas pesadas que puedan molestarte.

• Te quiere tanto para lo bueno como para lo malo.

• Te dice los defectos con tacto y cariño.

• Sabe sacrificarse por conservar y fomentar la amistad.

• No es envidioso de tus éxitos. Al contrario, se alegra de tus éxitos como si fueran propios.

• No te exige que seas perfecto; acepta tus limitaciones.

• El verdadero amigo está más interesado en dar que en recibir.

Día de San Valentín: Búsqueda desesperada!!!!

2009-01-23T13:37:00.006+01:00

No amics, no.

No és el que esteu pensant. No estic buscant desesperadament un novio per al dia dels Enamorats. No.

El que busque és un "bolo". M'explique, fins ara el dia dels enamorats cantava al restaurant Miratge de Sueca i em treia uns dinerets. Però resulta que este any dit restaurant està tancat. I m'he quedat sense lloc per a cantar. Aixina és que des d'ací vos demane a tots que si algú sap d'algún lloc on els interesse algú per amenitzar el sopar del dia dels enamorats, ací hi ha una cantautora que está disponible.

Bé per als qui no ho sabeu, jo cante cançons meues i també algunes versions com per exemple de Ana Belén, Amaral, Cecilia, Perales, etc. Sempre intentant triar cançons romàntiques i tranquil·les pròpies de la data, creant un ambient sosegat. Necessite un lloc menut amb bona sonoritat, on la gent no cride mentre sopa ni faça molt de soroll. Perquè cante "a pelo" sense micro ni amplificadors. Si fora necessari buscaria com amplificar el sò, però m'agrada més de viva veu.

També m'oferisc per amenitzar un sopar o vetllada en cases particulars.

Per favor si sabeu d'algún restaurant o particular que li puga interessar, aviseu-me al telèfon:

630 36 53 45 o al correu electrònic canta_lupe@yahoo.es

Gràcies pel vostre interés.

Excursió a Valdelinares.

2009-01-08T12:45:00.032+01:00

Hola amics!

Com sabeu, i si no ho sabeu vos ho dic, he estat a Granada per a Cap d'any (d'ahí la Frase del Mes que he posat a la dreta del bloc). Sí, tranquilitat, d'ací a poc posaré les fotos. Pero avui les fotos que vaig a posar al bloc són les de l'excursió que vam fer la gent de la Banda Unió Musical de Sueca, el passat diumenge dia 4 de gener. Concretament a l'estació d'esquí Valdelinares en La Vírgen de la Vega.

Els més intrèpids van esquiar, però una servidora va preferir anar al més fàcil i entre Sales, Raquel i jo, ens vam llogar un trineu. Xè, qué bé ens ho vam passar, i si no que li ho diguen a Isidro i a Marcial. I també a les xiquetes Laura i Cristina que no paraven en torreta.

Va ser molt divertit. I per cert que hi ha alguns pares que estàn més lleugers que els seus fills i sinó que li ho diguen als pares de Laura.

Cal dir també que Óscar, el director, fent gala de la impatge de "pijo" que ja s'ha llaurat, anava molt ben equipat amb el seu mono i les seues ulleretes, que hi havia gent que deia que semblava un personatge dels Simpsons.

Bé, ací teniu les meues fotos. No esteu tots i tampoc està la foto de grup. Si voleu vore més fotos entreu al bloc de la U.M. perque la senyoreta Anna les penjarà.

Ala disfruteu del reportatge.

¿Qué es Chelva?

2008-12-18T08:36:00.026+01:00

Hola amigos!

Hoy voy a contaros qué es Chelva para mi.

Para los que no lo sepais, en Chelva entre montañas de pinos, cipreses y olivos, existe un antiguo convento que fué morada de franciscanos. Hombres que siguieron los pasos de San Francisco de Asís. Hombres que vivieron en cuevas primero y en el convento después. Pero bien entrado el siglo XX se quedó vacío de ellos y pareció que quedaron sólo piedras. Y aunque ya nadie vive allí, una vez al mes y en las pascuas y veranos, el convento alberga a gentes que buscan compartir.

Porque dejadme deciros amigos, que Chelva son más que piedras.

Chelva es compartir ideas, compartir opiniones, preguntas, respuestas. Compartir "las fes", compartir "las vidas".

Chelva es trabajo.

Chelva es una sonrisa entre fogones.

Chelva es la inocencia de los niños.

Chelva es compartir la mesa.

Chelva es dejar que los niños se acerquen a mí.

Chelva es caminar juntos.

Chelva es compartir la VIDA.

Chelva es la sonrisa de un niño.

Y es otro niño que nace,

en nuestros corazones.

¡¡FELIZ NAVIDAD

A TODOS!!

Santa Cecilia

2008-12-16T09:21:00.022+01:00

Hola amics, hui vaig a fer un relat de les activitats realitzades per la Banda Unió Musical de Sueca, per la festivitat de Santa Cecilia.

Enguany ha sigut un any molt complet, s'han fet moltes activitats. La banda està molt ambientada este any. I ho devem en gran part al nostre director Oscar, que ha sigut l'ànima de totes estes iniciatives.

Començà la cosa el dissabte 22 de nvembre amb la PRIMERA MATINAL ESPORTIVA. Ací teniu les fotos més relevants. Tenim ahí totes les modalitats, atletisme, basket, football, tenis, i fins i tot alguns com Carmen dedicaren un ballet.

Ací tenim a Núria la més guapa de tots amb el seu papá.

Ara tenim el football i l'atletisme.

A continuació la marxa que portava Carmen junt als capions del tenis.

Per a seguir, les instantànies del basket, amb grans figures com Laura, Victor o una servidora.

I finalment la foto de grup.

Després de fer esport i tots cansats i famolencs, en els locals de la Societat, ens esperava la torraeta. Mireu quina cuinera....

A l'endemà dia 23 va tindre lloc la missa a Santa Cecília, en la església de Sant Pere. Malhauradament no tinc fotos de la missa.
I després de la missa el dinar al restaurant El Teular. Ací teniu una foto del momet.

Al cap de setmana següent, el diumenge dia 30, va ser al Gran Concert de Santa Cecilia, on va actuar un grup de guitarres i després el Cor i l'orquestra, per deixar pas a la Banda Jove i per fi la Banda Simfònica. El resultat, malgrat el poc de temps d'assaig, va ser molt bò, interpretant les obres Llíria (pas doble), Danzas Armenias i Granada.

A continuació fotos de la Banda Jove i la Simfònica.
Eixe dia també hi hagué dinar als locals però jo no vaig anar.

Al divendres dia 12 també hi hagué un soparet en el restaurant Públic, molt bo per cert, però tampoc tinc fotos.

Si voleu vore més fotos, entreu al bloc de la Unió Musical on hi ha un ampli reportatge fotogràfic de tots els events.

Fins un altra amics.

Perquè no?

2008-12-10T13:00:00.002+01:00

Perquè no volar ben lluny, on l'horitzó es perd darrere les ones, on la muntanya perd el seu color?

Perquè no volar com la gavina que planeja despreocupada i sota ella, la mar?

Perquè?

Perquè no sentir que estem vius i viure?

Perquè?

Tens cap problema en aquest instant, ací i ara?

Tens els peus nugats, les mans esposades, els llavis sellats?

Tens l'ànima morta, el cor fred i nu?

Doncs aleshores, perquè no?

2008-12-09T09:54:00.008+01:00

Cartes......

2008-12-05T10:08:00.003+01:00

Ai amics.....

Estava pensant hui, en com ha canviat l'univers del correu postal.
En l'era d'internet, per la nostra bústia només passen rebuts i cartes del banc i fullets comercials.
Lluny queden aquells anys en que agafàvem paper, boli, sobre i segell i escriviem cartes als amics que estaven lluny. I com ens posàvem de contents quan rebíem la carta d'algun amic llunyà.

Hui en dia tenim internet, i està molt bé. Jo sóc la primera que pense que ha sigut un adelant la capacitat de comunicació que dóna la xarxa. Escrius un correu i al moment l'altra persona ja ho pot llegir. Però continue pensant que no es pot comparar el rebre un correu electrònic en rebre una carta per correu escrita de puny i lletra de la persona que te la envia. Rebre una carta que ha viatjat per arribar a tú, és algo molt romàntic.

Jo recorde aquella caixa de sabates on la meua germana i jo guardàvem les cartes dels amics i amigues que havíem conegut en viatges i campaments.

Jo sóc molt "perrera" per escriure cartes i més ara que amb internet ja no cal. Però aquest any he enviat un parell de cartes i m'he sentit molt bé al fer-ho. No és necessari enviar-les a algú llunyà, pot ser algú que siga del teu poble. Perquè heu de saber amics, que de vegades algú que viu al teu costat està més lluny de tú, que algú que viu a milers de kilòmetres de distància.

Jo vos propose que si hi ha alguna persona a la que li voleu dir alguna cosa importat i no podeu o no voleu dir-li-ho personalment, no li envieu un e-mail, escriviu-li una carta. Encara que siga algú que viu prop de vosaltres a la vostra ciutat. Però no li doneu la carta en mà, poseu-li un segell i tireu-la a la bústia de correus. Segur que s'alegrarà.

Jo ho he fet.

BODES DE PLATA: 25 ANYS JUNIORS DEL CARME.

2008-12-01T12:14:00.005+01:00

Amics, va ser extraordinari.

No tinc paraules per expresar els sentiments que van vindre a mi este dissabte quan commemoràvem el 25 aniversari dels Juniors del Carme.

I això que vaig arribar tard a la missa. Però quan va sonar la cançó: "Quiero pedir que no me quiten las flores....." vaig estar fent esforços per a que no me caigueren les llagrimetes i en la Oració Juniors igual.

Jo ja fa un temps que no soc educadora. Pero mai mai mai de la vida deixaré de ser Junior. I feia molts anys que no em posava la panyoleta al coll. I em vaig donar compte que no l'he llavat i encara té la ronyeta dels campamets i això me va molar. Crec que la deixaré bruta.... ;-)

Bé amics el que vull dir-vos és que encara hui en dia pense que una de les millors coses que m'han passat en esta vida ha segut caure en els juniors del Carme. I per això he de donar les GRÀCIES A TOTS PER SER COM SOU. Gràcies per haver-me donat mil vegades més del que he donat jo. No es pot expressar en paraules tot el que m'ha donat el moviment Junior i totes les persones que se m'han creuat en la meua vida gràcies als Juniors. Puc assegurar que no seria la que sóc.

Per cert en el dinar a la sala Santi el regal era un cd grabat gràcies a Xavi Martí. Està molt guai. Ja l'he sentit vàries vegades i podem presumir de tindre unes cançons xulísimes. En eixe cd hi ha un resum dels millor anys de la meua vida. Són unes cançons que al sentir-les em venen al cap els festivals juniors, els campaments, quan féiem les votacions per triar cançó, quan quedàvem per posar la lletra i després quan cantàvem la cançó. I després com any rere any, les cançons han perdurat i les hem seguit cantant fins i tot en el grup de pregària.

Torne a dir a tots GRÀCIES. VOS ESTIME A TOTS...........

I ara per acabar, ahí va la oració JUNIOR:

Oració Junior

En començar la meua joventut,

vaig a tu, Jesús.

Vull anar decidit pel camí que tu em marques

per a que la meua vida siga allò que tu esperes d'ella.

Tu ets el meu millor amic,

junts marxarem en equip

per a que comparteixes amb mi

el pa de l'amistat

i m'ensenyes a donar-lo generosament als meus germans.

Enforteix la meua voluntat

per vencer les meues pasions,

complir sempre amb el meu deure

i seguir-te sense mai cansar-me

amb lleialtat i alegria.

Juniors...Sempre!

Juniors...Sempre units!

La Frase del Mes

2008-11-28T10:42:00.003+01:00

Hola amics!!

Si heu entrat al bloc últimament haureu notat que havia penjat una frase amb una imatge a la dreta de la pàgina.

La frase deia: "Si quieres iluminar el camino de alguien, aumenta tu propia luz"

És una frase que m'agrada molt. I pensava sempre deixar-la al bloc.

Però com és bo canviar de tant en tant, he pensat canviar la frase i la foto cada mes.

Així que a partir de ara La Frase, pasa a ser La Frase del Mes. I aniré canviat cada mes, per anar posant frases que a mi em pareixen boniques i junt a la frase una foto alusiva

Este mes (Desembre) toca la frase: "Cuando aprecies la flor que eres, podras apreciar el jardín"

La raó de posar-la en castellà, és simplemen perquè m'agrada més com sona en este idioma. Jo sóc bilíngüe i com a tal utilitze en cada moment l'idioma que més interessa.

La frase significa que hem d'estimar-mos a nosaltres mateixos, apreciar-mos tal i com som. No vol dir que no hàgem de millorar, però si abans no t'estimes tú mateix i et consideres, no podràs esperar que els demés t'estimen i et consideren. I el que és més important, si un primer no està ple d'amor, no podrà donar amor als demés. Així que per a poder estimar has de començar per estimar-te a tú mateix.

Besets amics.

VA SER EMOCIONANT.......

2008-11-19T09:34:00.015+01:00

Hola Amics!! Parle del concert que vaig donar al passat diumenge.

Qué emoció més gran al vore allí a tots els meus amics. Vinguereu a vorem quasi tots i això és d'agrair. A part de la meua família, també va acudir molta gent de la Unió Musical, entre els que estaven Óscar el director de la banda i Màrio el seu germà. També estava Carmen i els meus comanyers de percussió. També vingueren a vorem amics com: Flopy, Maite Serra, Elena Talens, Charo i Fran, Xavi Messeguer, Jose Enrique, Salva i Vanessa, etc. I també estaven allí tots els de l'Últim Toc: Emili, Carles, Xavi Martí, etc.... A més de moltes altres persones que hi havía allí i que no se els seus noms o que no vaig vore bé, ja què els que estaven darrere drets no els veia perquè tenia un foco de llum a la cara que no em deixava vore.

Jo la veritat que dalt de l'escenari estic en la meua salsa. Tal com vaig dir allí, el fet de cantar per a mí no és cantar per cantar. Jo busque transmetre amb melodies i lletres, sentiments, pensaments i emocions. ¿I qué millor que un escenari i bona cosa de gent disposada a escoltar, per a poder dur-ho a terme?

Els aplaudiments després de cada cançó es notava que eren sincers i podia vore com les cares de la gent em parlaven i em transmitien que estaven disfrutant.

Però el més emocionant de tot va ser quan al acabar, tothom venia a felicitar-me i a donar-me la enhorabona. Tots em deien que els havia agradat. Eixe es el premi més gran.

GRÀCIES A TOTS PER VINDRE I DEMOSTRAR QUE VOS IMPORTE AMB LA VOSTRA PRESÈNCIA.

Ara per a il·lustrar estos comentaris ahí van unes fotos de l'event.

Diumenge 16 CONCERT de LUPE CATALÁ..........

2008-11-14T13:34:00.003+01:00

Hola amics!!

Aquesta entrada al bloc es només per recordar-vos que este diumenge 16 de novembre, a les 19:30, teniu una cita amb mi.

En la sala d'exposicions dels porxets, donaré un recital de les meues cançons.

Si t'agrada la música intimista amb guitarra i veu i lletres profundes, acudeix perquè passarem junts una bons estona.

I després et pots quedar a gaudir de la performance de l'Ultim Toc Teatre: "La mirada del Primat".

Vos espere amics!!

Boda Vicent i Aurora......

2008-11-14T08:43:00.014+01:00

Hola amics!!

Com sabeu, el passat dia 25 de Octubre tingué lloc un event molt important: LA BODA DELS NOSTRES AMICS AURORA I VICENT.

Acabe de rebre per part de Xavi Martí, ler instantànies més xules on estic jo en la meua salsa amb tots els meus amics, disfrutant de l'event.

M'agradaria posar alguna foto dels novios, però me'n han passat cap.

La veritat que va estar molt guai. Ho vam passar d'allò més bé.

Des d'ací les meues felicitacions a Vicent i Aurora:

QUE SIGUEU MOLT FELIÇOS!!!!!!!!

Bé ahí teniu les fotos........................

Segona part del VIATGE a PARÍS....

2008-11-12T08:52:00.035+01:00

Bon día amics! Ací estic per acabar de contar-vos el viatge a París.

El divendres 31 d'octubre vam anar directes a visitar la Catedral de Notre Dame de París. Sobradament coneguda per tots. Jo crec que esta catedral és més bonica per fora que per dins. Per fora impressiona la seua forma amb els imponents arbotants . Per dins és molt bonica, no dic que no, pero a mí em va impressionar més la Catedral de Saint Denis, al entrar per la porta. Bé tot seguit teniu algunes imatges, fins i tot vaig fotografiar les gàrgoles que surten a la película de Walt Disney del "Geperut de Notre Dame"

Després anàrem a fer-mos un te a una cafetería a l'altra part del riu des de la qual teniem vistes a la Catedral. Qué bonic!!

I per rematar el dia vam anar quan ja s'estava fent denit, a la Plaça dels Vosgos que té la importància de ser la plaça més antiga de París, i a pegar una volteta a l'òpera nova de París (Bastilla). Ma mare volia assistir a la representació de Rigoletto de Verdi, però no va poder ser. Hi havia massa cua i era massa cara l'entrada. A continuació teniu unes imatges de la plaça dels Vosgos.

El dissabte 1 de novembre amb un dia de pluja molt lleig, vam anar a Montmartre a visitar la Basílica del Sacré Coeur i la plaça dels pintors. Voliem visitar també el Museu de Montmartre, en tan mala pata que estava tancat perquè preparàven una exposició sobre un actor francés de l'època de joventut de ma mare. A continuació teniu instantànies de la Basílica i també de Le Poulbot, el restaurant petit on vam dinar.

I en acabant vam anar a fer una visita a les Galeries Lafayette, que ya estaven adornades per al Nadal. I a fer-li un retrato a l'òpera Garnier (l'antiga òpera de París)

El diumenge 2 de novembre vam agafar el tren i van anar fora de París, a un poble anomenat Chartres, ciutat que enmig del Camí de Santiago, és un creuament de camins des de Normandia fins la conca del Loira i des de París fins la Bretanya. Chartres és la ciutat del perfum. El sabor medieval de les seues cases i carrers está culminat per la seua catedral, una joia de l'art gòtic. Dita catedral té una particularitat única: un laberint al terra, que era seguit pels peregrins.

A les fotos podeu vore tot l'anterior així com l'acollidora teteria on vam berenar uns crepes per a xuplar-se els dits.

El dilluns 3 de novembre vam fer una volteta pel barri on viu mon tio Josep Vicent Aznar, qui molt generosament ens va deixar el seu piset per a pasar la nostra setmana en París. El barri es Neully sur Seine, i encara que no és cèntric, està molt ben comunicat en metro amb el centre. És una zona molt bona de París, prop de la Defense, que és un modern districte de negocis a l'oest de París. A les fotos vegeu l'edifici on està el piset de mon tio en la Rue de l'Eglise, i just davant del seu carrer passa l'Avinguda Charles de Gaulle des d'on es veuen estes vistes a una part l'arc de triomf i a l'altra l'arc de la Defense.

I a la tarda va acabar la aventura, quan vam agafar un taxi que ens va dur a l'aeroport de tornada cap a València. El taxista d'origen argelià, anomenat Yanis i i molt simpàtic, ens va fer molt amé el viatge.

I les últimes paraules que em va dirigir abans d'acomiadar-se de nosaltres van ser: Tens una mare molt bona.

I he de dir que té tota la raó. Ja que este viatge m'ha servit entre altres coses, per adonar-me d'aquesta gran veritat.

;-)

Fins un altra amics!!

Per fí instantànies del VIATGE a PARÍS

2008-11-11T10:47:00.023+01:00

Per fí ja tinc ací les fotos del viatge i el relat del tour per la CIUTAT DE LA LLUM.

Com podeu vore ací estic a punt de pujar a l'avió, és dilluns 27 d'octubre a la tarda. A París vam arribar denit.

El primer dia, dimarts 28, com podeu vore en les següents imatges, vam anar a pujar a l'arc de triomf i a vore la Tour Eiffel. A més a la tarda anarem a vore un museu que s'anomena Marmotan. On hi han obres principalment de Claude Monet i on hi ha un quadre de dit pintor que es titula "Impression soleil levant" i que es considera el primer quadre impressionista.

Bé, el segon dia dimecres 29, vam anar a Saint Denis. Una catedral que té la importància de ser on començà el estil gòtic. És impressionant amb les seues vidrieres i columnes. A més té altre atractiu i és que allí estan enterrats tots els reis de França des dels merovingis fins a Maria Antonieta i Lluís XVI, i tota la parentela aquella que van guillotinar a la Revolució Francesa. El mateix dia per la tarda vam anar a vore altre esglésies com són Saint Germain i Saint Sulpice (aquesta última surt al llibre de El código da Vinci) i també anàrem a la Rue du Bac, on la verge Miraculosa es va aparéixer a Santa Catalina Laboure.

Ací teniu fotos de la catedral i a mí em teniu ahí junt a Maria Antonieta.

El dijous 30, malgrat la pluja i el fred vam prosseguir la ruta capa al Musée d'Orsay, un museu impressionant amb pintures i escultures de gairebé tots els estils, on hi havía fins i tot un quadre de Sorolla i una exposició de mobles d'estil modernista, així com dues una exposicións itinerants: una de màscares d'arreu del món i altra de quadres de Picasso. Però per a mi el millor del museu es la última planta on estan les obres dels pintors impressionistes, que m'encanten: Toulouse Lotrec, Claude Monet, Renoir, Pisarro, Edgar Degass, Manet, Vincent van Gogh... L'impressionisme és IMPRESSIONANT. I per a mostra un botó.

El dijous a la tarda vam anar a vore la entrada del Louvre (perquè jo volia vore la Piràmide que han posat que quan vaig anar de menuda encara no estava) i després anàrem a vore la Eglise de la Madeleine. Una de les esglésies més grans i famoses de París. En tan bona sort que just eixa nit féien un concert on una orquestra amb cor inclòs anàven a representar el Requiem de Mozart. Vam comprar les entrades i acudirem eixa nit al concert. No hi han paraules per descriure la sensació que s'experimenta al sentir el Requiem de Mozart amb una orquestra i un cor enorme que t'ho canten just davant de tú (perqué estàvem a primera fila) amb la sonoritat d'una església tan enorme. IMPRESSIONANT.

Vam comprar el CD del Requiem gravat per la mateixa orquestra i cor. Ací teniu algunes imatges .

I de moment fins ací, perquè en tanta foto el bloc es ratlla. La resta del viatge la publicaré demà....

Proves al bloc.

2008-11-07T13:56:00.002+01:00

Hola amics, com podeu comprovar estic fent proves de disseny i colors del blog.

Encara estic en proves i potser els colors i maquetació no son els definitius.

El bloc està en evolució constant i faig afegint cosetes.

Espere que vos agrade. Si algú te alguna suggerència. Me la podeu fer sense problemes.

Sé que he promés posar fotos del viatge a París i contar els millors moments. Paciència.
"Todo llegará"

De moment un beset a tots i sigueu feliços.

PD: gràcies Xavi (Tira-li Martí) per el teu comentari. Mos vegem en el concert.

Hola de nou!!

2008-11-05T09:50:00.003+01:00

Amics, ja he tornat de París!!

Ja estic altra vegada ací.
Estic molt contenta per haver pogut fer este viatge. Ha sigut un repte per a mí. Ha sigut el primer viatge llarg que he fet pel meu propi peu, des de fa molts molts anys. Estic contentíssima, perque torne a estar bé dels genolls per poder viatjar.

He acabat cansada, però he aguantat. No se si estic més contenta jo o ma mare. Sé que el viatge l'he fet gràcies a ella, perquè ella ha sigut la que havía dessitjat que jo poguera anar a París en ella i pujar i baixar escales i caminar pels carrers i avingudes i visitar tots els museus.

GRÀCIES................

¿A quí? No sé, a Déu, a la Vida, a l'Univers. I sobre tot a la Constància i Fe en que un dia em curaria, que no l'havia perduda.

Vos promet que aviat publicaré un resum del viatge amb les fotos i millors moments.

Besets a tots.

PD (Xavi+, ja voràs com un dia més proper del que tú et penses, aniràs com jo a París caminant pel teu propi peu)....... ;-)

O la la................

2008-10-24T10:53:00.003+02:00

O la la.
Se la vie ( aunque no miré)

Bromes a part. Esta entrada al bloc és per a despedir-me de tots perque com ja sabeu:

¡¡¡¡ ME'N VAIG A PARÍS!!!!

No em busqueu la setmana que ve, perquè no estaré.
Bé me'n recordaré de tots vosaltres quan estiga prenint el "Café au lait" i el Croissant.

JAJA, ale quan torne vos conte i posaré fotos dels millors moments del viatge.

Besets a tots!!!

París, París...........

2008-10-21T14:04:00.002+02:00

Amics!!!

Em falten exàctament 6 dies per emprendre el vol cap a París!!!

Sí, com ho sentiu, la setmana que ve, del dilluns 27 d'octubre fins el dilluns 3 de novembre estaré pegant voltes per "La ciudad de la luz". Encara que diuen que també es la ciutat de l'amor, però no crec que torne d'allí en un novio.

Molt bé amics ja vos contaré com m'ha anat i posaré fotos al bloc per a fer-vos les dents llargues..........

Valga con a introducció una imatge que he tret d'internet.

PD: Vicent i Aurora, on aneu vosaltres de lluna de mel? No anireu a París, no? Perquè si aneu, igual ens vegem per allí, JEJEJEJE......... ;-)

EL SECRETO

2008-10-15T08:59:00.003+02:00

Hola amics!!

No fa massa, vos vaig parlar del llibre "El poder del Ahora" de Eckhart Tolle. I vos vaig recomanar que el llegireu.

Ara entre per recomanar-vos un llibre que es diu "El Secreto" escrit per Rhonda Byrne.

Feu-se un gran favor: llegiu este llibre.

Els dos llibres que he comentat, són llibres amb el poder de canviar vides. Els dos.
No se quin dels dos m'ha impactat més.

"El Secreto" és un llibre que tot el món deuria llegir. Per a saber l'important que és ser positius, l'important que és el nostre pensament per a crear la nostra vida. En esència el que diu el llibre, és que el que vius hui en la teua vida, és el resultat dels teus pensaments anteriors i que si vols ser feliç en el futur i que se't complisquen els teus dessitjos, has de ser positiu i sentir-te bé i sobre tot tindre molta molta fe de que ho vas a aconseguir. I no enfocar-te en el que no vols sinó en el que vols.

I és totalment veritat. Sé que vos és difícil d'entendre així tan resumit, així que per favor, llegiu el llibre. Si algú vol el llibre que m'ho diga que el tinc en pdf i li'l puc passar.

Seguint esta filosofia hi han persones a les quals els han ocorregut autèntics milàcres, com ara un home que d'un accident d'avioneta s'havia quedat vegetal, i només podia parpadejar perque s'havia trencat l'espina per varios llocs. Estava pitjor que el de Mar adentro. Els metges li digueren que no hi havia experança i que es quedaria vegetal de per vida. Però ell es resistia a quedar-se així i en la seua ment no va deixar lloc al desànim. Només tenia pensaments de que s'anava a curar. I es va proposar eixir pel seu propi peu de l'hospital el dia de Nadal. I tal qual ho va fer. Els metges no s'ho podien explicar i ara tothom li diu "L'home miracle"

Vos he contat este exèmple perquè és el més impactant, però exemples en el llibre hi han un fum més.

¿Voleu coses aixina en la vostra vida? ¿Voleu ser feliços per sempre i que s'acomplisquen els vostres somnis?

Doncs llegiu este llibre i després demaneu i viviu amb la fe de saber que se vos complirà. Sense dubtes, sense deixar lloc al desànim i a la tristesa.
I l'últim pas serà rebre el que heu dessitjat.

El día después!!!

2008-10-10T08:46:00.002+02:00

Hola a tots!!

(Espere que algú llija açò, perqué sino estic ací fent el tonto)

Bé vaig prometre que ho contaría. Així que ho faig:

Ahir Carletes i jo, vam anar a vore Jesucristo Superstar. Estagué molt bé. Era una versió prou actualitzada.

Per a començar dir que encara que la música i melodíes era pràcticament la mateixa, amb algunes variacions instrumentals, el que eren les lletres estaven totes canviades respecte a la versió antiga de Camilo Sexto. En escència deien el mateix però en altres paraules. Per això a tots els que ens sabem de memòria les paraules de l'altra versió, esta ens descoloca un poc.

A més tots els vestuaris eren actuals. Els apòstols i Jesús anaven amb roba de ara, vestits en un estil prou hippie. Els jueus anaven amb tratge negre i el sombreret típic. Pilat i el seu exècit anaven vestits de militars actuals i no de romans.

La posada en escena estava molt bé. Hi havíen dos nivells en l'escenari. La part de baix i després una part alta. (Això diu Carles que en la versió antiga del musical també era aixina)

I la orquesta era en directe, però com estava baix de l'escenari no es veia. Només es veien un poquet les manetes del director de l'orquesta menetjant-se, pel forat de davant de l'escenari.

Algo que em va agradar mols és que els 12 apòstols no eren 12 homes, sinó 6 homes i 6 dones, entre les quals una era María Magdalena.

Els actors-cantants ho féien prou bé. El meu favorit era el que féia de Judes que a part de que era el més guapo de tots, ficava molt de sentiment i es desganyitava prou. Només que al desganyitar-se tant, de vegades no se li entenia el que deia. El que feia de Jesús també ho feia bé, però en general em va semblar que li faltava un poc de garra. En el moment de l'oració a l'hort de Getsemaní si li va posar molta força en eixe moment que parla en Déu i arriba fins i tot a cridar. Però hi havia moments en que cantava més fluix i ho feia tan baixet que de vegades costava sentir-lo.
La que feia de Maria Magdalena era una que triaren d'Operación Triunfo per al paper, que es diu Sandra. Començà desafinant en les primeres frases que va cantar. Mare, mare, vaig pensar. Però la resta de la funció la va fer molt bé tant en interpretació teatral com a l'hora de cantar.
Al palco del costat del nostre hi havia un d'operación triunfo que li diuen Iván, que es veu que havia anat a vore a l'amiga actuar. I al acabar la representació estaven per allí fora firmant autògrafs a xiquetes, ells dos i el que feia de Judes, que per a mí era el més triunfador.

Per al meu gust el que feia el paper d'Anàs també ho va fer molt bé. Era l'únic baix, tots els demés eren tenors.

Només hi hagueren dos moments un poc rarets que s'escapaven més del convencional: Un quan va eixir Heròdes fent màgia i llevant-se fins i tot els pantalons i quedant-se en camalets. I altre moment un poc raro, quan Judes ja després de mort, va eixir de rotllo rocker a l'estil Elvis Prestley i li va posar unes ulleres de sol a Jesús que ja estava moribund nugat a la columna, i començà a cantar-li això de: "De que ha servido tu sacrificio...."

Al final l'ovació va ser apoteòsica i per suposat que a qui més van aplaudir va ser als tres personatges més importants: Magdalena, Judes i Jesús.

Bé i espere haver-vos ilustrat bé la crònica del Musical:

JESUCRISTO SUPERSTAR............................

Pont (per a alguns)

2008-10-08T14:19:00.002+02:00

Hola amics.

És dimecres a les 14:19.

Ja comença el conter per a que alguns disfruten del pont del 9 d'octubre. Dic alguns perquè no tots tenim pont. Jo el divendres vindré a treballar.

Pero demà vaig carregadeta d'activitats, perquè de matí tinc un concert de la banda al Perelló. I per la tarda me'n vaig amb Carles a vore Jesucristo SuperStar al teatre Olimpia de València.

Promet que el divendres vos contaré com ha anat la representació i les impressions que ens he provocat el musical.

Ala fins el divendres.

Carles

2008-10-02T12:42:00.003+02:00

Hui amics, entre al bloc, per presentar-vos a un dels meus millors amics.

¿Quí és ell?

El singular i únic CARLES GANDÍA, carinyossament Carletes.

Bé, ¿qué podría dir d'ell?

Carles és fresc com un dia de pluja, és animat, és divertit.

És un pallasset que fa riure i plorar.

Carles va cap ací i després cap allà, com si actuara mogut pel vent. Eixa arrolladora brisa que li naix del cor i el fa anar cap on li dicta el seu interior.

Però sobretot Carles, és un bon amic. A vegades sembla que va al seu rotllo, que va a la seua. Però això és pàrt del seu caràcter.

Jo l'estime així com és.

Ell em va fer molta companyia i em portava a tots ells llocs quan jo estava malalta i em trobava molt sola. Ell em va demostrar que era un amic. I a mi això no se m'oblida.

Carletes, eixe és el meu amic i ací en esta foto, vos el presente.

Els 5 principis Reiki

2008-09-25T10:22:00.000+02:00

Hola a tots.

Hui volia compartir en vosaltres algo que a mí personalment em fa molt de bé.

No fa massa, a mitad del mes d'agost, vaig poder fer un curs de Reiki nivell 1, impartit per Jorge.

Per si no ho sabeu el Reiki es una tècnica de sanació i creiximent espiritual, mitjançant la transmissió d'energia universal per la imposició de mans.

Els principis del Reiki són 5 frases que proposà Mikao Usui, el fundador del Reiki. I que jo crec que si tots portarem a la pràctica, este món milloraría.

Ahí va:

1.- Sólo por hoy no te enfades.
2.- Sólo por hoy no te preocupes.
3.- Sólo por hoy sé agradecido y humilde.
4.- Sólo por hoy sé aplicado y honesto en tu trabajo.
5.- Sólo por hoy sé amable con los demás.

Senzill però difícil, ¿eh?

A vore si podeu portar-ho a terme.

Camarena de la Sierra

2008-09-24T13:06:00.001+02:00

Bé amics, ací estic altra vegada per a comentar-vos que este cap de setmana passat he estat de excursió per la zona de Camarena de la Sierra, en Teruel.

Han sigut uns dies de desconectar i de tornar a trobar-me en paisatges de la infància. Perque jo de menuda anava al Campament de la Fuente de Matahombres. I allò és un paratge preciós.

Necessitava anar a la muntanya i perdre'm en la natura i sentir la pau que t'inunda quan es senten les fulles dels arbres mogudes per la brisa i el piular dels pardalets que volen lliures.

M'he donat conter que no puc estar massa temps sense anar a trobar-me en la natura, perquè sino m'ofegue.

Bé amics ací teniu algunes fotos: La fuente de Matahombres, la fuente del cabrito, o la plaça del torico de Teruel.

DE LA VERDADERA Y PERFECTA ALEGRÍA.

2008-09-19T08:53:00.000+02:00

Hola a tots!!

Hui teniu ací un relat que a mí m'agrada molt.

És un passatge de la vida de Sant Francesc d'Assís, quan li explica a un dels seus germans quina és en esta vida la verdadera alegría i la perfecta felicitat.

Últimament una de les coses que més m'interessen és arribar a la manera de ser feliç en esta vida i no enfadar-me ni preocupar-me per res, passe el que passe. Encara que en la vida no ens passe el que volem. Hem de trobar la manera de estar bé igualment i ser feliços, i comprendre que en esta vida hi han més coses bones que roïnes, i que tot és del color del cristall en que ho mirem. Que moltes vegades que una cosa siga bona o mala ho imposem nosaltres amb la nostra ment. I que el nostre pensament té molta influència en com creem la nostra vida, si es positiu la vida serà positiva i si és negatiu, serà negativa.

I pensant en tot açò vaig recordar la ensenyança de Sant Francesc, de quina és la perfecta alegría. I vaig recordar quanta sabiduría s'amagava dins d'aquell homenet que passetjava per les terres d'Assís.

DE LA VERDADERA Y PERFECTA ALEGRÍA

El mismo fray Leonardo refirió allí mismo que cierto día el bienaventurado Francisco, en Santa María, llamó a fray León y le dijo:

«Hermano León, escribe».
El cual respondió: «Heme aquí preparado».
«Escribe –dijo– cuál es la verdadera alegría:

Viene un mensajero y dice que todos los maestros de París han ingresado en la Orden.
Escribe: No es la verdadera alegría.
Y que también, todos los prelados ultramontanos, arzobispos y obispos; y que también, el rey de Francia y el rey de Inglaterra.
Escribe: No es la verdadera alegría.
También, que mis frailes se fueron a los infieles y los convirtieron a todos a la fe; también, que tengo tanta gracia de Dios que sano a los enfermos y hago muchos milagros: Te digo que en todas estas cosas no está la verdadera alegría.
Pero ¿cuál es la verdadera alegría?
Vuelvo de Perusa y en una noche profunda llegó acá, y es el tiempo de un invierno de lodos y tan frío, que se forman canelones del agua fría congelada en las extremidades de la túnica, y hieren continuamente las piernas, y mana sangre de tales heridas. Y todo envuelto en lodo y frío y hielo, llego a la puerta, y, después de haber golpeado y llamado por largo tiempo, viene el hermano y pregunta: ¿Quién es? Yo respondo: El hermano Francisco. Y él dice: Vete; no es hora decente de andar de camino; no entrarás. E insistiendo yo de nuevo, me responde: Vete, tú eres un simple y un ignorante; ya no vienes con nosotros; nosotros somos tantos y tales, que no te necesitamos. Y yo de nuevo estoy de pie en la puerta y digo: Por amor de Dios recogedme esta noche. Y él responde: No lo haré. Vete al lugar de los Crucíferos y pide allí.
Te digo que si hubiere tenido paciencia y no me hubiere alterado, que en esto está la verdadera alegría y la verdadera virtud y la salvación del alma.»

Jesús.

2008-09-18T08:52:00.000+02:00

Hola Amigos!!

Hoy escribo en castellano, porque voy a dedicar mi entrada de hoy al blog para presentaros a un amigo de Cuenca que tiene un trabajo muy interesante.

Él es Jesús y además de tocar el trombón en la banda de su pueblo (Onrubia), trabaja en el mantenimiento de los molinos de viento (pero los modernos, no los de la época de Don Quijote)

Desde aquí un saludo a Jesús y a toda su familia.

Bueno y para que lo conozcais os pongo aquí algunas fotos impresionantes que me envió de los molinos.

El Poder del Ahora de Eckhart Tolle.

2008-09-17T09:25:00.000+02:00

Bon día a tots.

Hui entre en el bloc, per parlar-vos d'un llibre que acabe de llegir: "El poder del Ahora" de Eckhart Tolle.

Ha sigut un descobriment. I per a mí este llibre és "LA MADRE DEL CORDERO". És la resposta per a mí. És la resposta a totes les preguntes. Hi ha un segona part del llibre: "Practicando el poder del ahora". Que ja he conseguit i vaig a llegir ja.

Este home, Eckhart Tolle, ha descubert, que la causa de tots els sofriments de l'home està en la seua ment. Cada vegada que la raça humana s'ha anat identificant més i més amb la seua ment, ha augmentat el seu dolor i el seu sofriment. I la clau per a tot açò és viure intensament el moment present. El pensar en el nostre passat ens fa tindre traumes i temors i al mateix temps l'expectativa d'un futur pitjor o millor que el nostre present, ens fa tindre ansietat o pensar que en eixe futur està la nostra salvació. I és l'eterna roda en que pensem que quan aconseguim açò o allò: una casa, un cotxe, una relació, un treball millor, etc., serem més feliços.

En realitat no hi ha res més que el moment present el "ARA". I només en el ARA està la nostra salvació i la nostra felicitat.

Ja sé que molts dels que llegiu açò pensareu: "ja veus tú, un altre xarrador d'estos que es pensen que va a arreglar en món".

Per favor, no penseu això i llegiu el llibre abans de jutjar. A mi se'm fa molt difícil resumir en poques frases tota la sabiduría del llibre. Qui vullga treballar-se el ser millor, viure en més pau, ser més feliç i fer més feliços als demés deuría urgentment llegir-se este llibre.

Si voleu que vos el passe, només m'ho teniu que dir, perquè el tinc en format digital.

Per obrir-vos boca vos pose ací la introducció de l'autor.

INTRODUCCIÓN: EL ORIGEN DE ESTE LIBRO
El pasado me sirve de poco y rara vez pienso en él; sin embargo, me gustaría contarles brevemente cómo llegué a ser un maestro espiritual y cómo nació este libro.Hasta los treinta años, viví en un estado de ansiedad casi continua, salpicada con periodos de depresión suicida. Ahora lo siento como si estuviera hablando de una vida pasada o de la vida de alguien diferente. Una noche, no mucho después de cumplir veintinueve años, me desperté de madrugada con un sentimiento de absoluto terror. Había despertado con ese sentimiento muchas veces antes, pero esta vez era más intenso que nunca. El silencio de la noche, los contornos vagos de los muebles en la habitación oscura, el ruido distante de un tren, todo parecía tan ajeno, tan hostil y tan absolutamente sin sentido que creó en mí un profundo aborrecimiento del mundo. Lo más odioso de todo, sin embargo, era mi propia existencia. ¿Qué sentido tenía continuar viviendo con esta carga de desdicha? ¿Por qué seguir con esta lucha continua? Podía sentir un profundo anhelo de aniquilación, de inexistencia, que se estaba volviendo mucho más fuerte que el deseo instintivo de continuar viviendo. "No puedo seguir viviendo conmigo mismo". Este era el pensamiento que se repetía continuamente en mi mente. Entonces súbitamente me hice consciente de cuán peculiar era este pensamiento. "¿Soy uno o dos? Si no puedo vivir conmigo mismo, debe haber dos: el 'yo' y el 'mí mismo' con el que 'yo' no puedo vivir". "Quizá", pensé, "sólo uno de los dos es real". Esta extraña revelación me aturdió tanto que mi mente se detuvo. Estaba completamente consciente, pero no había más pensamientos. Después me sentí arrastrado hacia lo que parecía un vórtice de energía. Al principio era un movimiento lento y después se aceleró. Me sobrecogió un intenso temor y mi cuerpo empezó a temblar. Oí las palabras "no te resistas a nada" como si fueran pronunciadas dentro de mi pecho. Sentía como si me arrastrara a un vacío. Sentía que el vacío estaba dentro de mí en lugar de afuera. De repente, ya no sentí más miedo y me dejé caer en aquel vacío. No recuerdo lo que pasó después. Me despertó el canto de un pájaro en la ventana. Nunca había oído un sonido así antes. Mis ojos aún estaban cerrados y vi la imagen de un diamante precioso. Sí, si un diamante pudiera producir un sonido, sería así. Abrí mis ojos. La primera luz del amanecer se filtraba por las cortinas. Sin ningún pensamiento, sentía, sabía que hay mucho más en la luz que aquello de lo que nos damos cuenta. Aquella suave luminosidad filtrándose a través de las cortinas era el amor mismo. Mis ojos se llenaron de lágrimas. Me levanté y caminé por la habitación. La reconocía y sin embargo sabía que antes no la había visto verdaderamente. Todo era fresco y prístino, como si acabara de nacer. Tomé cosas, un lápiz, una botella vacía, maravillándome ante la belleza y la vividez de todo.Aquel día caminé por la ciudad en total asombro por el milagro de la vida sobre la tierra, como si acabara de nacer a este mundo. En los cinco meses siguientes viví en un profundo estado de paz y embelesamiento ininterrumpidos. Después esta condición disminuyó algo en intensidad o quizá me pareció porque se volvió mi estado natural. Podía funcionar todavía en el mundo, aunque me daba cuenta de que nada de lo que hiciera podría añadir algo a lo que ya tenía. Sabía, por supuesto, que algo profundamente significativo me había ocurrido, pero no lo entendía en absoluto. Solamente varios años después, luego de haber leído textos espirituales y de haber pasado tiempo con maestros, me di cuenta de que lo que todo el mundo buscaba ya me había ocurrido a mí. Comprendí que la intensa presión del sufrimiento aquella noche debió haber forzado a mi conciencia a retirarse de su identificación con aquel ser infeliz y profundamente temeroso, identificación que es en últimas una ficción de la mente. Esta retirada debió ser tan completa que este ser sufriente y falso se derrumbó inmediatamente, como cuando se le quita el tapón a un juguete inflable. Lo que quedó después fue mi verdadera naturaleza como el eterno presente que Yo soy: la conciencia en su estado puro, anterior a la identificación con la forma. Más tarde, aprendí también a entrar en ese reino interior, ajeno al tiempo y a la muerte que había percibido originalmente como un vacío y a permanecer completamente consciente. Viví en estados de arrobamiento y santidad tan indescriptibles que incluso la experiencia original que acabo de describir palidece en comparación. Llegó un momento en el que, por un tiempo, no quedó nada de mí en el plano físico. No tenía relaciones, ni empleo, ni hogar, ni identidad socialmente definida. Pasé casi dos años sentado en los bancos de los parques en un estado de intenso gozo. Pero incluso las experiencias más bellas vienen y se van. Más fundamental, quizá, que cualquier experiencia, es la corriente subterránea de paz que no me ha abandonado desde entonces. A veces es muy fuerte, casi palpable, y los demás la pueden sentir también. En otras ocasiones, está en alguna parte en el fondo, como una melodía distante.Después, la gente venía ocasionalmente a mí y me decía: "Quiero lo que usted tiene. ¿Puede dármelo o mostrarme cómo lograrlo?" Y yo decía: "Usted ya lo tiene. Sólo que no puede sentirlo porque su mente hace demasiado ruido". Esta respuesta creció después hasta convertirse en el libro que usted tiene en sus manos.Sin darme cuenta, tenía una identidad externa de nuevo. Me había convertido en un maestro espiritual.

El meu tornejant preferit.

2008-09-10T08:52:00.000+02:00

Bon diaaaaaa.........

Hola amics, hui entre al bloc per a dir-vos que el passat dia de la Mare de Déu va ser un dia d'enhorabona.
El meu pare que havia estat malet va eixir de l'hospital i va poder estar en la processó que era la il·lusió que ell tenia. I a més va complir el seu desig de que el meu nebodet vegera la processó.

I he de dir que hi ha un tornejant que em va dedicar el seu ball.
¡Mare meua! Quin xic més "aseat". ¿Que quí és?
Doncs el meu amic Emili, que ballava amb una gràcia espectacular.

No vull fer de menys a la resta de tornejants. Però clar el meu preferit és Emili, perquè a més de ser el meu amic, em va brindar el seu ball de tot cor.

¡Moltes gràcies Emili! Sempre em fa molta il·lusió voret ballar i dedicar-me els teus balls.

Albert Espinosa......

2008-09-04T09:10:00.000+02:00

Bon día....

El meu comentari de hui al bloc vaig a dedicar-lo a un tio que es UNA PASSADA.

Li diuen Albert Espinosa i és una persona la vida de la qual hi ha que conéixer i a més, jo m'atreviria a posar-lo d'exemple a seguir.

Si voleu saber d'ell podeu entrar a la seua pàgina web http://www.albertespinosa.com/. Però molt millor si llegui el seu llibre "El mundo amarillo".

Jo vaig sentir una entrevista que li feien a la ràdio i el més ràpid que vaig poder em vaig comprar el seu llibre i me'l vaig llegir. És una passada vore el seu punt de vista sobre la vida i com troba el punt positiu a totes les coses que li han pasat en la vida.

Bé ara vos pose unes explicacions sobre el llibre que he trobat en internet, per a que pugueu conéixer millor de que va:

El mundo amarillo: Si crees en los sueños, ellos se crearán.

Sinopsis:
La vida de Albert Espinosa cambió cuando tenía 13 años de edad: le diagnosticaron un cáncer; con 14 años le amputaron la pierna izquierda, a los 16 le quitaron el pulmón izquierdo y a los 18 le extrajeron parte del hígado. Su enfermedad le enseñó que morir no es triste, que lo triste es no vivir.«Siempre me pareció interesante escribir un libro sobre lo que me enseñó el cáncer y cómo eso se puede aplicar a la vida diaria. Me pareció que ahí había un buen libro. Y eso es lo que os intentaré contar en "El mundo amarillo". Este no es un libro de autoayuda, no creo mucho en la autoayuda. Es tan solo un libro donde recojo experiencias que me han servido.»

Un mundo al alcance de todos con el color del sol: "El mundo amarillo". Albert Espinosa guionista de Planta 4ª.

El actor, guionista, director de cine y escritor ha recogido en su primera novela sus descubrimientos durante los diez años en que ha luchado contra el cáncer, cuando ha aprendido que hay que traspasar "ciertas" barreras para superar los tópicos de la amistad.

Espinosa (Barcelona, 1973) llegó a esta conclusión tras descubrir durante sus diez años de enfermedad que hay un estado intermedio entre la amistad y el amor, que existen personas "a las que se puede abrazar durante horas" sin que inspiren deseo, personas "especiales".

Tal y como reconoce, el cáncer le ha aportado muchas experiencias y nuevos valores sobre las relaciones interpersonales que ha recogido en su primer libro "El mundo amarillo".

Su enfermedad, entre los 14 y los 24 años, coincidió con los años más importantes de una persona: cuando crece, madura y adquiere las primeras bases sobre las que construirse.

A los catorce años le detectaron un cáncer que le obligó a sustituir los pupitres y los compañeros de escuela por el hospital y el personal médico y que le hizo perder una pierna, un pulmón y medio hígado.

El escritor ha explicado que, entre camillas y tratamientos, descubrió lo que él denomina como "un mundo amarillo", en el que la amistad y el amor entran en un nuevo estadio, y asegura que ha realizado hasta veintitrés descubrimientos que "son lecciones que también sirven para vivir cuando estás sano".

"Creo que es muy importante que cada cosa tenga su nombre y estando enfermo descubrí a gente y a cosas que no lo tenían", ha asegurado Espinosa.

Su nuevo mundo fue bautizado con el nombre de "amarillo" porque "es el color del sol", y el escritor ha definido a los amarillos como "aquellas personas que son especiales en la vida de alguien, que se encuentran entre el amor y la amistad y que no es necesario verlos a menudo o mantener contacto con ellos; el cariño, la caricia y el abrazo son la forma de relacionarse".

Entre sus descubrimientos, que forman parte del mundo "amarillo", se encuentran trucos para saber si se quiere a alguien o para no enfadarse nunca y conceptos como "no existe la palabra dolor" o "cuando estás viviendo deberías tener un historial vital".

Espinosa explica en uno de los capítulos cómo del drama de perder una pierna -a la que le hizo una fiesta para despedirse- pudo llegar a la conclusión de que "las pérdidas son positivas".

"Estamos en un mundo en el que parece que no se puede estar triste, pero es necesario pasar un duelo con cada pérdida y debemos aprender a perder".

Espinosa ha afirmado: "el cáncer nunca formará parte de mi pasado" y es consciente de que puede volver a ponerse enfermo, pero desde que fue dado de alta ha aprovechado muchísimo su "día a día".

Fue de los pocos jóvenes que siguió los estudios estando ingresado, se licenció en química y ha seguido el consejo de uno de sus compañeros de hospital, ya fallecido: cambiar de trabajo cada seis meses.

De esta forma ha dirigido cuatro películas ("Planta 4", "Va a ser que nadie es perfecto", "Tu vida en 65' minutos" y "No me pidas que te bese porque te besaré"), ha escrito guiones para Televisión Española y Televisión de Cataluña y colabora con diversos medios de comunicación.

Noves notícies.

2008-09-02T12:20:00.000+02:00

Bé xics i xiques, hui entre al bloc per a donar-vos una notícia musical.

Ja tinc la data del concert que faré en l'Espai Jove del Consell de la Joventut.

Serà el 16 de novembre diumenge a les 20:00 hores, si no m'equivoque, en els porxets. Bé, conforme s'acoste la data ho aniré recordant.

Espere i confie vore-vos a tots allí.....

Ara vaig a proposar-vos que entreu al bloc d'un tio que té un parell de c.........
És l'escriptor Alberto Vázquez Figueroa, que a part de ser un bon escriptor, és un home que té una vida apassionant i un bagatge impressionant. I ara ens sorprén amb la notícia de que va a oferir gratis els seus llibres per internet.
Entreu al seu blog i llegiu, perquè no té desperdici.

http://vazquezfigueroa.blog.com/1940255/

Ala fins un altre dia i besets a tots.

Hola de nou...........

2008-09-01T12:22:00.000+02:00

Hola a tots!!!

Bò, hui és el dia de tornar a la crua realitat..............

Sí amics perquè ja estic ací altra vegada, s'han acabat les vacances.

Però bé no ens anem a posar tristos ni dramàtics. ¡La vida sigue!

I ara venen cosetes interessants per a fer en estos pròxims mesos. Prompte començaré les activitats de la banda i a més ara venen les festes de Sueca i el festival internacional de mim. Que són cosetes que donen joc per a tindre animadets els pròxims caps de setmana.

A més a final del mes d'octubre me'n vaig de viatge a París.

A un altra coseta, he començat a gravar una maqueta de les meues cançons. Encara està molt incipient la cosa. Però ara sí estic decidida. I des d'ací he de donar les gràcies al meu amic Vicent perquè ell m'ha donat l'espenteta que em feia falta.

Gràcies Vicent. I també al teu amic Paco per l'ajuda tècnica.

Aprofite per a comentar-vos que el diumenge 7 a les 19,30 al casal multiusos (darrere de Aldi) serà el primer concert de la temporada, de la Banda de la Unió Musical. Esteu tots convidats.

Ah!! i per cert sapieu, que al mes de novembre (encara no se segura la data), faré un concert als porxets, organitzat per l'Espai Jove del Consell de la Joventut de Sueca. Ja vos avisaré de la data i hora.

Bé i per acabar, com encara no vos he presentat al meu nebot, ací teniu una foto seua. És un xiquet guapíssim i molt llest. Ai, qué ha de dir sa tia.

Ahí el teniu, li diuen Enrique.

Besets a tots.

Adéu!!!!

2008-08-07T08:32:00.000+02:00

Hui el meu comentari és per a dir-vos adéu.....

Sí, perque hui és el meu últim dia. Demà comence les vacances i ja no vinc a treballar!!!! I no tornaré fins al mes de setembre.

Este any 2008 está sent i va a ser un gran any per a mi. És un any 1 i intuïsc que és el començament d'una nova etapa en la meua vida. De moment he fet coses importants: m'he mudat al pis nou, he acabat l'elemental de percussió, ha sigut des de l'estiu passat el meu primer any en la banda, estic molt millor dels genolls gràcies als massatges de Berto (gran massatgista de Pego) i a més, he fet noves i bones amistats.

I el més important de tot: sent que estic entrant realment en una etapa feliç de la meua vida on estic agraïda per tot i estic començant a disfrutar de tot el que faig.

Estic contenta, caram.

Per acomiadar-me de tots i d'esta primera part de l'any, ací penje esta foto meua tocant la guitarra i cantant en el bateig del meu nebot l'any passat.

Besets a tots.

Lupe.

Com és la vida.....

2008-08-06T08:59:00.001+02:00

Ai amics, com és la vida.........

Que et porta de baix cap amunt. D'estar en el més fons de l'abisme fins al núvol més alt del cel.

Caram, amics ¿sabeu qué? Esta vida no es eterna, així que aprofiteu, sigueu feliços. I quan passe l'oportunitat pesqueu-la al vol. Perquè pot ser no es torne a presentar.

I feu-me un favor:

SIGUEU FELIÇOS.

PD: en la foto vos presente a les meues germanes. Jo al centre, Maite a l'esquerra de la foto i Mª Sales (la menuda) a la dreta. En la celebració del bateig del meu nebot.

Ximo

2008-08-05T09:13:00.000+02:00

Hola, bon dia!!!

Hui estic ací per a dir-vos algo que supose que ja sabeu: l'amistad és una de les coses més importants en esta vida.

Qui té un amic, té un tresor.

I hui és el moment de presentar-vos a tots al meu millor amic. (Que no s'ofenguen els meus altres amics, però és que sempre hi ha un que és el millor, qué anem a fer!!)

Ell és Ximo. I és un honor per a mi poder dir que és el meu millor amic. Ací el teniu.

PD: la foto li la vaig fer jo.

Sonreír y frotarse las manos genera hormonas antiestrés.

2008-08-04T09:22:00.000+02:00

Hola amics!!!

Bé hui entre per a compartir amb vosaltres una notícia que vaig sentir l'altre dia a la radio, que em va agradar molt.

El cas és que jo des de fa ja un temps que m'havia adonat de la importància que tenia somriure. Quan vaig començar el meu procés de canvi personal, em vaig adonar que una de les coses que havia de canviar era el no anar tan seria pel carrer. Somriure-li a la gent és molt important. Un somriure pot fer molt de bé al que somriu i al que rep el somriure. Però és que ara resulta que s'ha demostrat centíficament i ací teniu la notícia copiada i pegada d'internet.

Ala, ara ja sabeu el que heu de fer......

Sonreír y frotarse las manos genera hormonas antiestrés
SANTA CRUZ DE TENERIFE, 22 Jul. (EUROPA PRESS) -

Sonreír y frotarse las manos son dos gestos con propiedades terapéuticas que "generan hormonas antiestrés", según afirmó el Catedrático de Universidad del Departamento de Psicología Básica de la Universidad de La Laguna (Tenerife), Manuel Gutiérrez Calvo.
El experto hizo estas declaraciones durante su charla en el curso 'Emoción y salud', que se está celebrando estos días en la Universidad de Verano de Adeje (Tenerife).

Las emociones sirven para percibir las situaciones del entorno, afrontar las demandas contextuales y fomentar la sensibilidad. De este modo, Manuel Gutiérrez explicó que el efecto de la alegría que genera "un estado tensional positivo, además de tener una razón social", afirmó.

"Cuando sonreímos o cuando nos frotamos las manos está aumentando nuestro estado de bienestar por el simple hecho de hacer estos gestos", dijo en un comunicado. A renglón seguido añadió que si se repiten los actos con asiduidad tendrán un efecto positivo en nuestras vidas porque "si queremos que el de al lado esté bien, es importante sonreír".

Asimismo, el experto defendió a las emociones como responsables de trastornos en la salud. "Junto con otros síntomas pueden existir trastornos, como la ansiedad generalizada en la que perdura la sensación de miedo, en los que las emociones se manifiesten como máximo responsable", subrayó. También, existen trastornos psicosomáticos que causan alteraciones en la piel como la soriasis, añadió.

Bon dia pel matí.......

2008-08-01T08:52:00.000+02:00

Hola!!

Hui és 1 d'agost. Només em queden 7 dies per estar de vacances......

Bé hui solament he entrat al blog, per a escriure un altra frase que em va agradar molt quan la vaig llegir al llibre "La Medicina del Alma" de Eric Rolf. Gran llibre que crec que la gent que vullga millorar hauria de llegir. Bé la frase és la següent:

"SI QUIERES ILUMINAR EL CAMINO DE ALGUIEN,
AUMENTA TU PROPIA LUZ."

La meua frase.

2008-07-31T12:08:00.001+02:00

Hola amics!!

Hui entre per a escriure una de les frases que més m'agraden i que se'm va quedar gravada des que la vaig sentir en una pel·lícula. És la següent (en castellà, que és com la vaig sentir):

YO NO SE QUE FUERZA
ME IMPULSA A EMPRENDER NUEVO RUMBO,
PERO MIS PIES YA SE HALLAN
EN EL SENDERO QUE DEBO SEGUIR.

Benvinguts al meu blog. Bienvenidos a mi blog.

2008-07-30T09:04:00.000+02:00

Hola, amics. Sóc Lupe.

He creat este blog per a poder publicar coses interessants com alguns escrits, dates de concerts meus, o aconteiximents importants.

Ja vos aniré passant l'adreça a tots els meus amics, per a que pugueu llegir-me ací al ciberespai.

Un beset a tots.

LUPE BLOG

Otro poeta valenciano: VICENTE GAOS.

Entrevista en el portal LA ISLA TUERTA

Lupe en Onda Cero

CAMBIOS

PILAR ORQUIN: Diseño y maquetación para la carátula del disco "S...

Missy Higgins

Noticia al diari digital de la comarca Riberabaixa.info

SONA EL PERELLÓ

Sueca Sona 2010 en Sueca Televisió

Una curiosa reflexión sobre la Televisión (por Eckhart Tolle)

Festa Qfestival i Sueca Sona.

Ha comenzado la cuenta atrás....

Entrevista sobre mi disco en el Levante-EMV 8 de mayo.

Titulares destacados del Levante 8 de mayo en internet.

Semanari Sueca 25 d'abril de 2010

Concert de col·laboració als actes de 15 aniversari Cor Unió Musical

La Casa Cantonera d'Algemesí

LUPE BLOG: NUEVA IMAGEN

Lupe Music en facebook

Otra canción de Zahara!!

Billie Jean MICHAEL JACKSON

NO TODO VA A SER.....

Secció Poètica al Bloc: MIGUEL HERNÁNDEZ

Citas del Alma. (Eric Rolf)

"Ojalá"

ZAHARA

Concert dels Innocents a l'Alcúdia.

Els teus somnis....

Concert a l'Ateneu Popular de València.

Orión

Ojalá...

La vida és bella!!!

Concert Espai Jove 2009.

Instantànies de la gravació del disc!!

Pròxims concerts de Lupe Català

A punto de caramelo!!! - Blog de MySpace de Lupe Catalá: |

ISLÀNDIA: UN SOMNI FET REALITAT.

Secció Poètica: Vicent Andrés Estellés.

MySpace.com Blogs - Lupe CatalÃÂ¡ MySpace Blog

Concert de Lupe Català i Toni de l'Hostal a Ca Bassot (Burjassot).

Sueca Sona a l'Informatiu Sueca Televisió del 29 de juny

IX Encuentro de Bandas de Música Ciudad de Talavera.

Concert Sueca Sona 2009 (Diumenge 28 de juny)

Nit de Sant Joan al Corral de Rafael (Alcúdia)

SECCIÓ POÈTICA: ROíS DE CORELLA.

Audició Fi de Curs dels alumnes de Percussió del Conservatori José Serrano (Unió Musical) de Sueca.

SECCIÓ POÈTICA: MARIO BENEDETTI.

SECCIÓ POÈTICA: ANTONIO MACHADO

MI EXPERIENCIA EN EL AYUNO DE SEGART.

SIEMPRE ESTARÉ A TU LADO.

AYUNO

Nova Secció al Bloc: SECCIÓ POÈTICA.

"Cul de mal asiento"

Siguiendo con UNA NUEVA TIERRA

UNA NUEVA TIERRA

Canvi al Bloc

FONOTECA del Certamen de Bandes Villa de Dos Barrios.

QUINA FESTA VAM MONTAR!!!

14 Febrer: Recital de Lupe al Pub ITACA d'Algemesí.

QUALITATS DEL BON AMIC.

Día de San Valentín: Búsqueda desesperada!!!!

Excursió a Valdelinares.

¿Qué es Chelva?

Santa Cecilia

Perquè no?

Cartes......

BODES DE PLATA: 25 ANYS JUNIORS DEL CARME.

La Frase del Mes

VA SER EMOCIONANT.......

Diumenge 16 CONCERT de LUPE CATALÁ..........

Boda Vicent i Aurora......

Segona part del VIATGE a PARÍS....

Per fí instantànies del VIATGE a PARÍS

Proves al bloc.

Hola de nou!!

O la la................

París, París...........

EL SECRETO

El día después!!!

MySpace.com Blogs - Lupe CatalÃÂ¡ MySpace Blog